La Fiscalia del Tribunal Suprem ha recorregut en cassació la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra contra els cinc integrants de La Manada per entendre que haurien de ser condemnats a 18 anys de presó per delictes d'agressió sexual i no als 10 que se'ls van imposar per un abús sexual amb prevalença.

El Ministeri Públic, en línia amb la postura que va mantenir ja a la instància anterior, considera que els fets objecte d'enjudiciament «van ser realitzats mitjançant intimidació suficient per anul·lar la voluntat de la víctima» i «no és admissible forçar el dret fins a extrems d'exigir de les víctimes actituds heroiques que inexorablement les conduiran a patir mals majors».

Entén així que en els fets hi ha una intimidació greu, fet pel qual s'han de qualificar com un delicte continuat d'agressió sexual pel qual demana per a cada un dels acusats 18 anys de presó, així com 10 anys de llibertat vigilada i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna i prohibició d'acostament a la víctima durant 20 anys. Sol·licita dos anys més per a un dels acusats, Antonio Manuel Guerrero Escudero, pel robatori amb intimidació del mòbil de la víctima.

La clau està en la tipificació que el Codi Penal fa dels delictes d'abús i agressió sexual, ja que perquè es doni aquest darrer han de donar-se factors d'intimidació i/o violència que el tribunal no va apreciar. No obstant això, va donar per provat que ells, en una posició de prevalença, van practicar a la víctima actes «vexatoris» de contingut sexual sense el seu consentiment, assentiment o participació activa.