El Govern va aportar a la Junta Electoral Central (JEC) la relació de continguts aprovats pels Consells de Ministres dels expresidents José Luis Rodríguez Zaptero i Mariano Rajoy des que van anunciar la data de les següents eleccions generals fins a la seva celebració, els quals van aprovar un total de tretze reials decrets (onze pel Govern socialista i dos pel popular) que van ser després anunciats en roda de premsa.
El secretari d'Estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, va incloure aquesta documentació en el seu escrit a la JEC demanant l'«arxiu o la inadmissió» de la reclamació plantejada pel Partit Popular, que vol que se suspenguin durant el procés electoral les rodes de premsa posteriors al Consell de Ministres que tinguin mesures «electoralistes».
Les al·legacions de l'Executiu inclouen les 37 rodes de premsa que es van celebrar després de tots els Consells de Ministres als anys 2011, 2015 i 2016, un cop anunciades les eleccions i, després, dissoltes les Corts Generals.
El 2011, Zapatero va anunciar el 28 de juliol la celebració d'eleccions i, fins al dia de la votació, 20 de novembre, el seu Govern va aprovar un total d'onze reials decrets llei: set d'ells abans de la dissolució de les Corts el 27 de setembre i 4 en el període posterior.
Una setmana després de convocar les eleccions, el Govern aprovava un reial decret llei amb tres mesures urgents, la primera en relació amb la reducció del dèficit i la reactivació de l'economia i l'ocupació, reduint -de manera temporal- l'IVA del 8% al 4% per a l'adquisició d'habitatge nou. Les altres dues van consistir en una modificació de l'impost de societats i una reforma per reduir la despesa farmacèutica.
Ja el 2015, Mariano Rajoy va anunciar la data del 20 de desembre per a la celebració d'eleccions gairebé tres mesos abans, el 2 d'octubre. I aquell mateix dia el Consell de Ministres va donar el vistiplau a un reial decret llei per regular les comissions per la retirada d'efectiu en els caixers automàtics. L'altre reial decret llei aprovat pel seu Executiu en període electoral va ser el 30 d'octubre, amb el Parlament ja dissolt, per adoptar mesures urgents per reparar els danys causats per temporals de pluja a Canàries i el sud i l'est peninsular en els mesos de setembre i octubre d'aquell any.
A la denúncia del PP davant la Junta Electoral Central, els populars demanaven també que s'advertís l'Executiu de Pedro Sánchez sobre la possibilitat de ser sancionat, en cas d'incompliment, amb una multa que pot arribar als 3.000 euros si es tracta d'autoritats o funcionaris.
La reclamació del PP
En el seu escrit, el diputat del Grup Popular Juan Carlos Vera interposava aquesta reclamació contra Pedro Sánchez i el Consell de Ministres per «considerar que incompleix i vulnera la normativa de la Llei Orgànica del Règim Electoral General en aprovar i difondre a tota classe de mitjans institucionals i xarxes socials l'aprovació d'uns decrets llei de marcat contingut polític i social, que influiran de forma electoral el criteri a prendre pels electors de cara a les pròximes eleccions del 28 d'abril».
Per part seva, el secretari d'Organització del PSOE i president de la Comissió Federal de Llistes del seu partit, José Luis Ábalos, va assegurar que «no hi ha precedents» que un Govern renunciés a aquests actes de comunicació, ja que, segons les seves xifres, l'anterior Executiu liderat per Mariano Rajoy «en vuit reunions del Consell de Ministres va aprovar 418 mesures que suposaven una traducció econòmica de 3.400 milions d'euros», mentre que «quan hi havia Aznar i Cascos van estar inaugurant obres de l'AVE quatre dies abans de les eleccions». «El que tu has fet no els pots demanar als altres que no ho facin», va valorar Ábalos.
