El passat 27 de gener es va commemorar el 74 aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, on van ser assassinades més d'1 milió de persones. Probablement, el lloc que millor testifica la brutal persecució a la qual el nazisme va sotmetre la població jueva d'Europa i l'afany en portar-la a la seva completa aniquilació durant la II Guerra Mundial. Aquella jornada, coincidint amb els actes del Dia Internacional de l'Holocaust, un grup d'ultres polonesos liderat per un conegut neonazi es va manifestar davant del complex. Pocs dies després, el passat 19 de febrer, més de 80 tombes de l'històric cementiri jueu francès de Quatzenheim van aparèixer pintades amb esvàstiques. Aquell mateix dia, milers de persones es van manifestar a París contra l'antisemitisme.

L'odi als jueus a Europa, lluny dels seus pitjors temps del passat, està, però, augmentant, al mateix temps que creixen i apareixen moviments ultranacionalistes per tot el Vell Continent.

De fet, els jueus europeus estan cada vegada més preocupats per la possibilitat de ser agredits, segons l'estudi Experiències i percepcions de l'antisemitisme, realitzat per l'Agència de Drets Fonamentals de la UE (FRA) a finals de 2018. L'informe revela que nou de cada deu jueus europeus perceben que l'antisemitisme ha augmentat en els últims cinc anys, sent internet, les xarxes socials i els mitjans de comunicació les principals vies de propagació.

Augmenten les agressions

De tots els països analitzats, França -que acull la tercera comunitat jueva més important del món per darrere d'Israel i els EUA-, va ser identificada com el país que afronta els majors problemes. De fet, els actes antisemites van arribar a 541 el 2018, un alarmant augment del 74% respecte el 2017. I aquest any, pel que es va veure a Quatzenheim, no va millor.

No és només França. A Itàlia, el mateix dia de la presentació de l'informe de la FRA el desembre passat, la policia investigava el robatori de 20 plaques commemoratives de l'Holocaust a Roma.

Al Regne Unit els jueus s'enfronten a més ofenses i atacs des que es va iniciar el procés del Brexit. Fins al punt que molts jueus britànics, descendents de jueus alemanys que van fugir d'Alemanya per l'auge del nazisme, estan demanant passaports germànics.

A Bulgària, el passat 16 de febrer més de 2.000 neonazis van desfilar amb torxes per la capital, Sofia, en homenatge al general búlgar pronazi Hristo Lukov.

A Alemanya, les agressions físiques a jueus van augmentar un 60% el 2018 respecte l'any 2017, mentre que es van comptabilitzar 1.646 actes antisemites, és a dir, un 9,4% més que el 2017. El seu màxim nivell des de 2009. Unes xifres que preocupen el Govern, que assegura enfrontar-se a dues formes d'antisemitisme. Una vinculada a l'extrema dreta, però l'altra relacionada amb la gran arribada de migrants i refugiats a partir del 2015, en la seva gran majoria de països musulmans hostils a Israel.

Internet i xarxes socials

Els enquestats a l'estudi de la FRA no dubten a assenyalar que internet i les xarxes socials són la major amenaça antisemita (89%), seguits pels espais públics (73%), els mitjans de comunicació (71%) i la vida política (70%). Entre els resultats d'aquest estudi destaca que el 28% dels 16.395 jueus europeus enquestats va assegurar haver experimentat alguna forma d'assetjament pel simple fet de ser jueu i un 2% va ser agredit. Per això, la Comissió Europea ha instat a actuar per resoldre el problema i afirma que «l'antisemitisme mai desapareixerà d'Europa» però «ha de ser contingut». Entre les mesures que proposa hi ha el fet de traslladar a les legislacions nacionals les lleis de la UE per protegir les víctimes, així com enfortir l'educació sobre l'Holocaust.