27 de març de 2019
27.03.2019

El president mexicà insta Espanya a acceptar els errors «de manera humil»

López Obrador demana formar «un grup conjunt» per construir «un relat del que va passar» en la conquesta d'Amèrica per poder reconciliar-se Borrell assegura que «Espanya no presentarà unes disculpes extemporànies», així com tampoc les exigirà a França «pel que van fer els soldats de Napoleó»

27.03.2019 | 00:09
El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, en una foto d´arxiu.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va afirmar que la proposta que ha fet a Espanya i al Vaticà és intentar «integrar un grup conjunt» per intentar construir «un relat del que va passar» en la conquesta d'Amèrica per, a partir d'aquí, «de manera humil» acceptar els errors, demanar perdó i reconciliar-se. Així ho va afirmar en la seva roda de premsa diària. Paral·lelament, va avançar que no assistirà als actes pel 500 aniversari de la ciutat de Veracruz, que es commemoren a l'abril, al·legant que com a cap d'Estat mexicà ell no pot participar en un festeig d'aquest tipus mentre no «s'aclareixi el fonamental i s'arribi a un acord de reconciliació».

A més, va assegurar que la seva carta a Felip VI perquè demani perdó «en absolut» posa en risc les relacions diplomàtiques entre Mèxic i Espanya. «És un assumpte de voluntats i de consciència de cadascú», va afegir. Segons va dir, la seva proposta no és per «afany de confrontació i de rancúnia», sinó perquè «surti a la superfície i es ventili» tot el que es manté com a «corrents subterranis». López Obrador va emmarcar la seva petició en la propera commemoració dels 500 anys de la conquesta de Tenochtitlan i els 200 de la independència de Mèxic.

«Què farem?. Com actuarem?. Ho celebrarem?», es va preguntar, i per això va apostar per, primer, «fer una revisió del que va passar» i poder commemorar les independències en un «marc de reconciliació» i mirant cap endavant. «Sense demanar res a canvi més que el perdó pels greuges, ens reconciliarem», va assenyalar. A més, va explicar que el Papa Francesc ja ha fet gestos en aquest sentit, com quan va demanar perdó pels «crims contra els pobles originaris durant l'anomenada conquesta d'Amèrica».

Per part seva, el ministre d'Afers Estrangers, UE i Cooperació, Josep Borrell, va afirmar que «òbviament Espanya no presentarà aquestes disculpes extemporànies» que li ha demanat el president mexicà. Per a Borrell, és «una mica estrany que en aquest moment es plantegi demanar disculpes sobre esdeveniments ocorreguts fa 500 anys». Per això, va dir, Espanya no «demanarà a la República Francesa que presenti disculpes pel que van fer els soldats de Napoleó quan van envair Espanya», ni tampoc els francesos exigeixen «disculpes als italians per la conquesta de les Galies per Juli Cèsar».

Borrell també ha revelat que fa uns dies va parlar amb el seu homòleg mexicà, Marcelo Ebrard, i que tots dos faran «tot el possible» perquè les relacions entre els pobles, i també entre els governs i els estats, «no es vegin pertorbades per aquesta iniciativa» que va insistir a qualificar de «desafortunada». «I a la qual, naturalment, no donarem curs», va reblar.


Petició al gener

Per altra banda, la primera dama de Mèxic, Beatriz Gutiérrez, va traslladar al gener a la ministra de Justícia, Dolores Delgado, la petició perquè Espanya demani perdó als pobles indígenes mexicans pels greuges patits durant la conquesta d'Amèrica.

Dirigents del PP, Ciutadans i Vox van rebutjar la carta del president mexicà, mentre que des de Podem, la seva portaveu adjunta al Congrés, Ione belarra, va afirmar que «López Obrador és el digne President de Mèxic i té molta raó en exigir-li al Rei que demani perdó pels abusos durant la Conquesta». En aquest sentit, va assegurar que «si governa Podem hi haurà un procés de recuperació de la memòria democràtica i colonial que restauri les víctimes».

Des del PP, el número dos a la candidatura al Congrés per Madrid, Adolfo Suárez Illana, considera que, en termes generals, Espanya «es pot sentir tremendament orgullosa del que va fer a Amèrica», no com altres països a les seves colònies, «com Bèlgica al Congo o els anglesos als EUA».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit