10 de abril de 2019
10.04.2019
Diari de Girona

El CIS pronostica que la suma de PSOE i Podem obtindria la majoria absoluta el 28-A

El baròmetre preveu una caiguda d'almenys 60 escons del PP i de com a mínim 30 de Podem, així com la irrupció de Vox amb entre 29 i 37 representants · ERC guanyaria les eleccions generals del 28 d'abril a Catalunya amb entre 17 i 18 diputats i a la província de Girona amb tres

09.04.2019 | 23:55
El CIS pronostica que la suma de PSOE i Podem obtindria la majoria absoluta el 28-A

La macroenquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) per a les eleccions generals del proper 28 d'abril dona la victòria al PSOE amb un 30,2% i entre 123 i 138 escons, seguit a gran distància pel PP amb el 17,2% i entre 66 i 76 escons. Segons l'enquesta, la candidatura de Pedro Sánchez podria obtenir la majoria absoluta del Congrés amb Unides Podem, que obté un 12,3% i entre 28 i 34 escons, més la seva confluència catalana, En Comú Podem, a la qual s'atorga un 0,6% i entre 5 i 7 escons. I fins i tot també amb Ciutadans, formació per a la qual s'estima un 13,6% de vot i entre 42 i 51 escons. Per altra banda, les formacions del centre i la dreta només podrien sumar 164 escons a la seva forquilla més alta, sumant el PP amb Cs, UPN i Vox, que es consolida com la cinquena força amb un 11,9% i entre 29 i 37 escons.

Entre les formacions d'àmbit territorial, puja també amb força Esquerra Republicana, a la qual el CIS calcula un 4,5% i 17 o 18 escons, mentre baixa JxCat, la nova marca del PDeCAT, a la qual només dona un 1,2% i quatre o cinc escons. El PNB, per la seva banda, apareix amb l'1,3% i sis escons, i Bildu surt amb un 1,1% i entre tres i cinc diputats. Finalment, el CIS calcula un o dos escons per a UPN a Navarra i per a Compromís a la Comunitat Valenciana, i dona opció a un diputat a Coalició Canària a Tenerife i fins i tot la possibilitat de dos escons al Partit Animalista (Pacma) a Barcelona i València.

L'estudi, que es presenta com el baròmetre preelectoral del mes de març, es basa en 16.194 entrevistes que s'han fet a 1.110 municipis de les 50 demarcacions més Ceuta i Melilla entre els dies 1 i 18 de març. Des que José Félix Tezanos va arribar al capdavant del CIS, els seus baròmetres només ofereixen dades brutes d'intenció directa de vot, però en aquesta macroenquesta ha hagut de tornar a la «cuina» per oferir una estimació de vot i un pronòstic de repartiment d'escons. Aquesta «cuina» es basa el càlcul que el 28 d'abril hi haurà una participació electoral del 75,8%, una xifra superior a la de «les eleccions generals que es van fer després de la crisi econòmica de 2009 i les crisis polítiques des de 2011». Segons el seu parer, «aquesta participació serà propera al comportament electoral habitual de l'electorat espanyol abans de les crisi».

A l'enquesta es veu que el 86,6% dels enquestats té decidit que anirà a votar el 28 d'abril «probablement» (10,3%) o «amb total seguretat» (76,3%), però d'aquests només un 57,8% assegura tenir decidit el vot, mentre que un 41,6% segueix pensant-s'ho. Les principals disjuntives d'aquests votants tenen lloc entre el PP i Cs (11,9%), entre el PSOE i Podem (9,1%) i entre el PSOE i Cs (8,9%).

Entre els que ja tenen decidit el vot, el PSOE apareix en primer lloc amb un 18,9%, seguit del PP amb el 8,5%, Ciutadans amb el 7,1% i Unides Podem, que suma un 6,4% amb En Comú.

Pel que fa a la valoració dels líders, la taula torna a estar encapçalada per Pedro Sánchez, a qui els enquestats posen una nota mitjana de 4,1 punts, per davant d'Albert Rivera (Cs) i d'Alberto Garzón (IU) amb 3,7 i 3,6 punts, respectivament. Per darrere hi ha Pablo Casado (PP) amb 3,3 punts i Pablo Iglesias (Podem) amb 3,1, i tanca la taula el president de Vox, Santiago Abascal, amb 2,6.

El socialista Pedro Sánchez és el preferit per presidir el proper govern, amb un suport del 28,8%, i més lluny apareixen Albert Rivera (13,2%) i Pablo Casado (10,9%). Només un 6,2% desitjaria veure Pablo Iglesias a La Moncloa. Segons els enquestats, el PSOE és el preferit per guanyar aquestes eleccions i així ho creu el 40,8% dels ciutadans, i també és el partit la victòria del qual es prefereix, amb un 29,2% de respostes al seu favor.

Pel que fa a Catalunya, ERC guanyaria les eleccions generals del 28 d'abril amb 17-18 diputats, mentre que el PSC quedaria en segona posició amb uns 12-14 escons. El sondeig projecta que els comuns quedarien en tercera posició amb 6-7 parlamentaris, mentre que JxCat i Cs es disputarien el quart lloc: la llista independentista podria obtenir entre 4 i 5 diputats i el partit d'Arrimadas 4. A més, el CIS pronostica 3 diputats per a Vox, que els aconseguiria íntegrament a la província de Barcelona, un per al PP i conclou que el Pacma podria entrar al Congrés amb un escó.

Respecte les eleccions del mes de juny del 2016, ERC experimentaria un augment i aconseguiria guanyar per primera vegada unes generals a Catalunya. El 2016 va aconseguir 9 diputats i ara podria doblar la seva representació a la Cambra Baixa. El PSC, que el 2016 va obtenir els seus pitjors resultats a Catalunya en unes generals, amb 7 diputats, invertiria la seva tendència i també podria doblar els seus representants, mentre que En Comú Podem, que va guanyar les generals fa tres anys amb 12 escons, ara veuria retallada la seva representació a la meitat. JxCat, hereva de la CDC que es va presentar el 2016, baixaria dels 8 diputats que va aconseguir llavors amb Francesc Homs com a candidat a 4 o 5; Cs perdria un dels 5 que va aconseguir fa tres anys Juan Carlos Girauta, i el PP baixaria dels 6 de llavors a 1. La principal novetat és que Vox aconseguiria per primera vegada representació a Catalunya, amb 3 parlamentaris.

Els únics dos partits que aconseguirien representació a les quatre províncies catalanes serien el PSC i ERC, mentre la resta es quedarien sense representació en una o més circumscripcions.

Projecció a Girona

Pel que fa a les comarques gironines, el CIS atorga una àmplia victòria a ERC, que obtindria tres representants i arrassaria així davant de l'altra opció independentista, Junts per Catalunya, que perdria un diputat respecte els dos que va aconseguir Convergència l'any 2016 i es quedaria només amb un. Per la seva banda, el PSC milloraria resultats i passaria d'un a dos representants, convertint-se així en segona força a la demarcació, mentre que En Comú Podem perdria el diputat que tenia fins ara i no obtindria representació per Girona. Tampoc n'aconseguirien Ciutadans ni PP.

D'aquesta manera, Esquerra, liderada per Montse Bassa, germana de l'exconsellera empresonada Dolors Bassa, obtindria un resultat històric a Girona. L'any 2016 ja va aconseguir ser la llista més votada, però va obtenir dos representants, els mateixos que CDC, amb qui pràcticament va tenir un empat tècnic. En aquesta ocasió, però, els republicans es desmarcarien clarament de Junts per Catalunya i obtindrien tres actes de diputat per a Bassa, Joan Margall i Laia Cañigueral. En canvi, Junts per Catalunya, amb Jaume Alonso-Cuevillas al capdavant, s'enfonsaria i obtindria només un representant.

Els socialistes, en canvi, es beneficiarien de l'onada positiva que es preveu per a tot el socialisme a nivell estatal i millorarien considerablement els seus resultats. El partit no només aconseguiria revalidar l'acta de Marc Lamuà, sinó que també n'obtindria una altra per a la seva número 2, Blanca Cercas.

En canvi, En Comú Podem, que en aquesta ocasió presenta Joan Luengo, no aconseguiria el diputat que sí que ha tingut durant el darrer mandat. Tampoc n'obtindrien el PP, amb Sergio Santamaría al capdavant, ni Ciutadans, amb Héctor Amelló.

El líder del PP, Pablo Casado, considera que l'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques no té credibilitat i va arribar a assegurar que li produeix «riure» perquè és «la multiplicació dels pans i els peixos». «Això és un laboratori culinari que ni Ferran Adrià», va proclamar. «A mi l'enquesta em fa el riure», va assegurar Casado en un acte a Menorca, on va treure credibilitat a les dades del CIS. De fet, va recordar que en l'últim sondeig ja va arribar a dir que l'enquesta era «una cistitis de Pedro Sánchez».

Dit això, va assenyalar que l'últim CIS «ja és una cosa sobrenatural». «Han canviat la cuina de la cuina. Això ja és escenificacions de nitrogen líquid, això ja és un laboratori culinari que ni Ferran Adrià», va destacar.

Per part seva, la número dos del PSOE, Adriana Lastra, va destacar que la macroenquesta estableix que el PSOE aconseguiria representació a pràcticament tot el territori estatal, davant del PP, que punxaria a « l'Espanya plurinacional», sense aconseguir diputats per les províncies basques i només un a Catalunya. Lastra va celebrar que el sondeig del CIS reflecteixi que la seva formació és el partit que «més confiança» genera entre els espanyols. No obstant això, va alertar que amb un alt nombre d'indecisos (un 25,3 per cent), que augmenten fins al 38 per cent si s'afegeixen els entrevistats que no saben o no contesten a la pregunta de a qui votaran, «no hi ha dades completament fiables».

Paral·lelament, el secretari de Programes i Àrees Sectorials de Ciutadans, Toni Roldán, va evitar comentar els resultats de l'última macroenquesta del CIS i va dir al president d'aquest organisme que vagi «recollint la cuina» i deixant de fer enquestes que, segons Cs, afavoreixen el PSOE.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va assenyalar que destaca la dada històrica del 41 per cent d'indecisos, i va avisar que els partits s'enfronten «a la campanya més determinant de la història». La número dos de JxCat per Barcelona a les generals, Laura Borràs, va remarcar que la seva formació sempre obté pitjors resultats en els sondejos que en els comicis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook