Fòssils trobats en una cova de Filipines suggereixen l'existència d'un nou homínid que va habitar l'illa de Luzón durant finals del Plistocè, segons un estudi divulgat aquest dimecres a la revista Nature.
La publicació científica britànica divulga la troballa per un grup d'experts del Museu d'Història Natural de París de diversos ossos de peu i de mans, un tros de fèmur i dents pertanyents a antics homínids a la cova de Callao.
Aquests fòssils proporcionen evidències que apunten a l'existència d'una nova espècie d'homínid, que va viure a l'illa de Luzón durant el període tardà del Plistocè, fa més de 50.0000 anys, i una de les principals característiques era la seva escassa estatura.
Segons aquesta investigació, les proves trobades que suggerien matances animals de fa 700.000 anys, així com la troballa d'un únic os de peu, que datava de fa 67.000 anys, havien suggerit, prèviament, que els homínids eren presents a l'illa de Luzón.
En la mateixa capa estratigràfica de Callao, els experts Florent Détroit, Armand Millars, Philip Piper i un grup de col·legues del museu francès van trobar dotze ossos més i dents d'almenys tres individus.
Segons l'equip investigador, els nous espècimens presentaven característiques com cridaners premolars, visiblement diferents dels trobats en altres homínids, com l'Homo floresiensis, un altre homínid de les illes del sud-est asiàtic.
Els autors van nomenar a la nova espècie Homo Luzonensis, segons recull Nature.
La presència d'altres espècies d'homínid anteriorment desconegudes en aquesta regió posa de manifest la importància de l'illa del sud-est asiàtic en l'evolució de l'Homo.
