14 de abril de 2019
14.04.2019
Diari de Girona

Les dones prenen les regnes

La victòria electoral de Zuzana Caputova a Eslovàquia s'emmarca en una tendència global en un moment en el qual el feminisme ha esdevingut el moviment social amb més poder de convocatòria

14.04.2019 | 00:06
Les dones prenen les regnes

Conscient que a partir d'ara les seves paraules quedaran registrades per a la història d'Eslovàquia, la nova presidenta electa, l'advocada ecologista Zuzana Caputova va afirmar després de guanyar les eleccions que «la decència en la política no és una mostra de debilitat, sinó que pot ser la nostra fortalesa. Hem demostrat que la barrera entre el conservadorisme i el liberalisme es pot superar. Busquem el que ens uneix », va dir en

les quatre llengües oficials del país -eslovac, hongarès, romaní i

txec-. Caputova és l'última a incorporar-se a un club, el de les dones a les més altes instàncies del poder, que va creixent lentament però inexorable.

La victòria de Caputova, a més, té una altra lectura. Anomenada l'«Erin Brockovich» eslovaca, va guanyar els comicis amb un discurs de fermesa davant de la corrupció llunyà als gestos altisonants als que la política comença a acostumar-nos. El seu programa obertament europeista i la seva defensa del col·lectiu LGTBI la converteixen en una amenaça per al conservador i nacionalista Grup de Visegrad, integrat fins ara per Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia, països -especialment Polònia i Hongria-, on la deriva autoritària provoca cada vegada més recels a la Unió Europea.

L'arribada de Caputova -fins fa poc una desconeguda-al poder suposa un signe d'esperança de cara a les properes eleccions europees per a una Europa central en què el virus de l'ultranacionalisme està instal·lat des de fa anys, i s'inscriu en un moment en què el feminisme apareix com el moviment social amb més poder de

convocatòria al món.


Presència en augment

Caputova no estarà sola. Al continent europeu és on més caps d'Estat o presidentes de Govern hi ha al món, concretament ??. Destaquen la primera ministra britànica, Theresa May, i la cancellera alemanya, Angela Merkel -ambdues a les rectes finals dels seus mandats-, però també cal destacar la presidenta lituana, Dalia Grybauskaite; la d'Estònia, Kersti

Kaljulaid; la de Croàcia, Kolinda

Grebar-Kitarovic; i les de Malta, Geòrgia o Islàndia. També hi ha primeres ministres a Romania, Noruega i Sèrbia.

A més, a l'actual Comissió Europea hi ha ? comissàries d'un total de ??, i un ??? dels europarlamentaris són dones, unes xifres que augmentaran en les dues institucions després de les eleccions de maig.

La tendència no és només europea. Àsia és el segon continent amb un nombre superior de dones al capdavant. Així, Taiwan, Singapur, Birmània, Bangla Desh o Nepal estan dirigits per dones. Altres grans països de la zona, com l'Índia i el Pakistan també han estat dirigits en alguna ocasió per dones com Indira Gandhi o Benazir Bhutto.

Els recents atemptats neonazis de Christchurch a Nova Zelanda han permès conèixer la seva jove primera ministra, la progressista Jacinda Ardern, la fermesa de la qual en la resposta a la massacre i les seves mostres d'empatia i humanitat amb les víctimes han commogut el món.


Figures emergents

Al continent americà, liquidades les etapes de Dilma Rousseff al Brasil, de Cristina Fernández a l'Argentina i de Michele Bachelet a Xile, ja no hi ha dones presidentes. Als Estats Units, l'elecció de Donald Trump el ???? ha esperonat una mobilització femenina sense precedents que va conduir el Partit Demòcrata a recuperar el

control del Congrés durant la tardor. Així, l'actual legislatura compta amb el major nombre de congressistes de la història del país, essencialment demòcrates, entre les quals ja destaquen figures cridades a brillar en els propers anys a la política nord-americana, com la llatina Alexandria Ocasio-Cortez.

Molt ha plogut des que fa poc més de ??? anys el moviment sufragista va entrar en el debat públic amb la seva ferma exigència del dret al vot femení. Encara queden qüestions urgents a nivell global a les quals s'ha de fer front, com la vergonyosa bretxa salarial o la intolerable violència masclista. Una soferta sufragista de principis del segle XX sens dubte es sentiria satisfeta per veure com cada vegada són més les dones que prenen les regnes. És el seu torn.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook