L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), l'agència meteorològica de l'ONU, va publicar el seu informe anual, titulat «Estat del clima mundial el 2018», a finals de març. En termes generals és alarmant. La Terra, segons l'informe, és gairebé un grau més càlida del que era quan va començar l'era industrial, i els fenòmens meteorològics extrems van afectar 62 milions de persones a tot el món i van obligar dos milions a traslladar-se a causa que la crisi climàtica va empitjorar l'any passat. L'estudi és extens i detallat. No obstant això, hi ha un aspecte que de vegades sol passar més desapercebut entre la muntanya de dades tècniques. Es tracta del «vincle clar» -diu l'estudi-, entre el canvi climàtic i la inestabilitat social a nivell global.
Un ampli ventall de treballs de recerca en els últims temps està establint el nexe entre la crisi climàtica i els moviments migratoris, un fet constatable a la regió del Sahel, d'on prové gran part de la immigració africana cap a Europa i on els efectes del canvi climàtic en forma de desertització i sequeres està esperonant conflictes ètnics a Nigèria i Burkina Faso.
Però la investigació sobre el conflicte induït pel clima i la migració encara és un treball en progrés. No obstant això, hi ha dos estudis recents que aporten llum sobre el desafiament del clima i la inestabilitat política i social.
Un d'ells és un estudi realitzat per l'Escola de Desenvolupament Internacional de la Universitat d'East Anglia, Regne Unit, sota el títol Clima, Conflicte i Migració Forçada. Segons els investigadors, aquest és un dels primers estudis que ara ha establert de manera concloent el nexe d'unió entre les sequeres severes (que estan augmentant) i els conflictes als països que van viure les protestes de la Primavera Àrab a finals de 2010 i principis de 2011.
Estrès climàtic i inestabilitat
L'estudi, publicat el gener passat, va utilitzar dades de sol·licituds d'asil a 157 països entre 2006 i 2015, juntament amb un índex que mesura les sequeres, així com xifres que rastregen les morts relacionades amb conflictes, per establir una correlació particular amb l'estrès climàtic a parts d'Àsia occidental i Àfrica del Nord en el període comprès entre 2010 a 2012, quan molts països van patir una transformació política durant els aixecaments de la Primavera Àrab. Aquests països incloïen Tunísia, Líbia, Iemen i Síria.
L'exemple de Síria és paradigmàtic. Aquest estudi sosté que les sequeres prolongades i l'escassetat d'aigua causada pel canvi climàtic a la regió del Pròxim Orient van provocar repetides males collites, el que va obligar les famílies rurals a traslladar-se a les zones urbanes. Això, al seu torn, va portar a l'amuntegament, la desocupació i el creixement del descontentament social, que va acabar traduint-se en disturbis polítics i després en una guerra civil.
L'informe també analitza la situació a l'Àfrica subsahariana durant els mateixos tres anys, i conclou que en un context de govern deficient i un nivell mitjà de democràcia, les condicions climàtiques severes poden «crear conflictes pels escassos recursos».
Un greu desafiament
El segon informe és un estudi de 2018 de l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm (SIPRI) sobre la incidència del canvi climàtic en conflictes a Àsia. Els autors arriben a la conclusió que a mesura que els efectes de la crisi climàtica en els mitjans de vida es fan més pronunciats, és probable que augmenti el suport a grups rebels a l'Índia i al sud-est d'Àsia, ja que tant els grups insurgents com les forces governamentals troben el reclutament més fàcil quan la sequera provoca fam. Encara queda molt per estudiar, però a mesura que el canvi climàtic es fa més evident, es fa urgent invertir en la investigació sobre la violència relacionada amb el clima perquè el desafiament podria ser molt més greu del que pensem.
