25 de abril de 2019
25.04.2019

Marchena a Salellas: "Això és un insult a la Sala"

El president de la sala del Suprem ha tallat de manera taxativa l'interrogatori de l'advocat gironí a un testimoni

25.04.2019 | 17:33
Marchena a Salellas: "Això és un insult a la Sala"

El president de la sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha tallat de manera taxativa l'interrogatori que duia a terme aquest dijous l'advocat Benet Salellas a un dels seus testimonis proposats, el catedràtic de Dret Constitucional Enoch Alberti, quan instruïa sobre dret d'autodeterminació. "No podem permetre que el judici es converteixi en una lliçó d'un constitucionalista als magistrats del Suprem, això és un insult als membres del tribunal", ha assenyalat.

El testimoni, el setè a comparèixer aquest dijous, havia estat citat per tres testimonis de les defenses, entre ells Benet, que l'ha interrogat sobre el denominat 'Llibre blanc' que va redactar en el seu moment el Consell Assessor per a la Transició Nacional, del qual formava part. Entre d'altres assumptes, l'advocat --que defensa el que va ser president d'Ómnium Cultural Jordi Cuixart-- li ha preguntat sobre si el Consell va analitzar el dret de determinació.

El catedràtic ha començat a parlar sobre el dret a l'autodeterminació dels pobles colonitzats reconegut per l'ONU i, quan anava a començar a parlar d'un "dret a l'autodeterminació intern" ha estat interromput per Marchena, que ha recordat a l'advocat Salellas que el citat Llibre blanc de la Transició Nacional és un document incorporat a la causa, llegit "de la primera a l'última pàgina" pels membres del tribunal i que és conegut públicament.

"Si el testimoni fa una dissertació acadèmica converteix el professor en perit", ha advertit Marchena a l'advocat de Cuixart, al qual ha retret que fos perfectament coneixedor d'aquesta circumstància. Posteriorment, i en un to que ha anat endurint-se a mesura que anava parlant, el magistrat ha manifestat que no podia permetre que el judici es convertís en la lliçó d'un constitucionalista als magistrats del Suprem sobre la visió externa del dret d'autodeterminació".

"No puc permetre que el judici es converteixi en una dissertació d'un constitucionalista, això és un insult als membres del Tribunal", ha afegit, i ha insistit de nou que "la Sala no pot escoltar lliçons de dret constitucional". No obstant això, ha comminat el testimoni que seguís amb el seu interrogatori en el sentit de les seves preguntes inicials, que sí que eren procedents per referir-se a un document que és citat en els escrits de les acusacions per basar la seva petició de condemna.

En aquest punt, Salellas ha preguntat al catedràtic si el Llibre blanc s'atenia al marc constitucional vigent, i el testimoni ha contestat afirmativament. També ha assenyalat que es va analitzar en el mateix document l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, per apuntar que aquesta hauria de ser limitada en el temps, no podria suspendre drets i per això no podria evitar "que se seguís amb la mobilització social, sempre de manera pacífica i democràtica".

Posteriorment, a preguntes de l'advocat en aquesta causa i exconseller de la Presidència de la Generalitat Francesc Homs, el catedràtic ha negat que el Llibre blanc proposés com a recurs per fer efectiva la declaració d'independència l'ús del cos de Mossos d'Esquadra. A preguntes del fiscal Jaime Moreno, el testimoni ha reconegut que diversos informes del Consell al·ludien a la internacionalització de la consulta.

La declaració d'una altra de les testimonis, l'alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), Maite Aymerich, també ha motivat la intervenció de Marchena, que ha tallat el seu discurs quan aquesta manifestava la manera en la qual l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --per qui es demanen 25 anys de presó per rebel·lió-- es condueix en defensar el seu projecte independentista. En aquest punt, el president del tribunal ha manifestat que no podria permetre que la testimoni s'introduís "pels rumbs" de l'ideari polític d'aquest procés judicial.

Posteriorment, i en termes semblants al testimoni Alberti s'ha pronunciat el també catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Joan Vintró, que va formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional per dur a terme un treball que ha definit com a "acadèmic" per "explorar les vies jurídiques per fer una consulta d'autodeterminació i estudiar-ne els possibles escenaris d'implementació dels resultats". Aquest treball va desembocar en l'anomenat Llibre blanc, que es va publicar a la tardor del 2014.

A preguntes de les defenses, Vintró ha afirmat en diverses ocasions que ni el consell assessor ni el Llibre blanc en si van ser impugnats o investigats i que ell, com a integrant d'aquest organisme, mai no ha estat advertit pel Tribunal Constitucional.

A més, ha destacat que el plantejament de les possibles vies per organitzar un referèndum d'autodeterminació feia referència a un "sentit polític" del terme i "no tant jurídic", per la qual cosa, segons ha remarcat, no és un full de ruta cap a la independència, perquè "en absolut es tracta d'un document d'estratègia política".

En aquest sentit, Vintró ha manifestat que era "un document acadèmic en el qual es fan anàlisis jurídiques, propostes i hipòtesis dels escenaris resultants", i que el plantejament de comptar amb una "societat civil mobilitzada" no tenia "res a veure" amb un "acte de força, coacció o intimidació" a l'Estat.

Aquest testimoni també havia estat citat per la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, perquè Vintró va exercir com a lletrat de la Cambra autonòmica. La lletrada Olga Arderiu ha preguntat si el president d'aquesta institució pot seleccionar quines iniciatives poden ser o no tramitades per la Mesa, amb l'objectiu de determinar la seva participació en la tramitació de les lleis de desconnexió --llei del referèndum i llei de transitorietat--.

El catedràtic ha explicat que aquest òrgan del Parlament ha d'admetre totes i cadascuna de les iniciatives parlamentàries que es presenten, si bé no pot entrar a analitzar-ne el contingut, per la qual cosa tampoc acostuma a efectuar un "control de constitucionalitat" de les propostes. "És possible, però és molt excepcional", ha assenyalat.

Finalment, dos testimonis més han destacat l'interès de l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva amb les actuacions relacionades amb la pau. El primer ha estat Felix Martí, que va coincidir amb l'acusat a l'Unesco; i el segon el director de la FundiPau, Jordi Armadans, que ha enumerat la trajectòria de 27 anys que ha compartit amb Romeva en un "espai de construcció de pau".

"Sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable per resoldre conflictes polítics. És la seva manera d'entendre la política i així s'ha reflectit en les seves actuacions", ha destacat Armadans.

Aquest testimoni també ha subratllat que tant en les concentracions davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat i a la seu de la CUP, totes dues a Barcelona, el 20 de setembre del 2017, com a cinc col·legis electorals que va visitar l'1 d'octubre, hi havia un ambient tranquil i que no va veure cap tipus d'incident. És més, de la jornada del referèndum ha destacat que li va semblar rellevant que fossin els mateixos ciutadans, que "no es coneixien entre ells", els que "van col·laborar" i es "van organitzar" perquè la votació es pogués celebrar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook