La Fiscalia de l'Audiència Nacional estudia recórrer la sentència que ha absolt l'expresident del Barça Sandro Rosell i cinc persones més que estaven acusades de blanquejar comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d'esponsorització amb Nike. La Fiscalia va començar demanant 11 anys de presó per a Rosell, però finalment va rebaixar la seva pretensió fins a sis per blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal. També reclamava cinc per al gestor andorrà Joan Besolí, i penes d'entre 1 any i 11 mesos i 1 any i sis mesos per a la dona de l'expresident, Marta Pineda, i els altres tres acusats: Pedro André Ramos, Josep Colomer i Shahe Ohannessian. Rosell i Besolí van estar empresonats de manera preventiva gairebé dos anys.

L'Audiència absol tots els acusats perquè entén que no s'han pogut acreditar les acusacions de la fiscalia. Segons la sentència, les proves aportades per la defensa generen «almenys dubtes», tant pel que fa a la il·legalitat de les comissions, com respecte les sospites apuntades sobres les diferents societats.

L'expresident del FC Barcelona va destacar la seva alegria per aquesta «molt esperada» notícia. «És una notícia molt esperada. Dos anys esperant però estic molt feliç. Estic molt bé, gràcies», es va limitar a comentar Rosell als mitjans al Village del Barcelona Open Banc Sabadell-67º Trofeu Conde de Godó. L'expresident del Barça va ser felicitat a diferents paradetes i estands del Village, en què es va fer diverses fotografies. Després de més de dos anys empresonat, es troba en llibertat després de batre el rècord de presó preventiva en un cas de possible delicte econòmic.

Per part seva, la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, va defensar la necessitat de «repensar» i «revisar» l'aplicació de la presó preventiva a Espanya, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, i valorar si serien convenients jutges de garanties.

Caso va defensar el «sistema de garanties» de l'administració de justícia a Espanya, també en el cas de Rosell, en què la decisió de la jutgessa instructora d'enviar-lo a la presó va ser objecte de revisió per part d'un tribunal col·legiat, una mesura amb la qual segons la seva opinió es pretén «allunyar l'arbitrarietat». Això no obstant, per a la jutgessa degana de Barcelona, el cas de Rosell hauria d'obligar a «repensar» la situació i a «tornar a revisar» la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, per comprovar si el poder judicial a Espanya «està complint amb els índexs» que estableix Estrasburg.