03 de maig de 2019
03.05.2019
Diari de Girona

Ordenen la detenció de Leopoldo López

03.05.2019 | 00:24
López va afirmar que no té «por a la dictadura».

El Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela va dictar una ordre de crida i cerca contra el dirigent opositor Leopoldo López, que va ser alliberat el passat 30 d'abril per militars rebels i que es troba ara amb la seva família en qualitat d'«hoste» a l'ambaixada d'Espanya a Caracas. En tot cas, fonts del Govern espanyol van deixar clar que esperaven la mesura i que no tenen cap intenció d'entregar el líder opositor. «El Tribunal Cinquè d'Execució de Primera Instància de la Circumscripció Judicial Penal de l'Àrea Metropolitana de Caracas ha revocat la mesura de detenció domiciliària al ciutadà Leopoldo López per violar-la flagrantment, a més de violar la mesura referida a la condició relativa a pronunciaments polítics per mitjans convencionals i no convencionals, nacionals i internacionals, demostrant amb això la no subjecció a les mesures», va explicar el TSJ en un comunicat.

López va assegurar a les portes de l'ambaixada espanyola que «no tinc por a la dictadura» i que el país caribeny està en la «fase del cessament de la usurpació de l'Operació Llibertat», tot afegint que «hi ha civils i militars involucrats». El líder opositor va explicar que hi haurà més alçaments militars contra Nicolás Maduro. «Qui dubta avui que les Forces Armades estan compromeses amb la llibertat?», va preguntar. «El trencament ha començat. Poble i Forces Armades aconseguirem el cessament de la usurpació», va afirmar, tot afegint que «estic convençut que ho aconseguirem, que estem més a prop. Arribaran més moviments dels militars».

Paral·lelament, almenys quatre persones han mort, altres 130 han resultat ferides i 205 han estat detingudes pels disturbis registrats a Veneçuela des de dimarts passat, quan l'autoproclamat «president encarregat», Juan Guaidó, va anunciar l'inici de l'Operació Llibertat per deposar el Govern de Nicolás Maduro, segons el balanç de víctimes proporcionat per diverses ONG.

Amb tot, puja a 57 la xifra de manifestants que han mort a mans de les forces de seguretat el 2019. L'Observatori Veneçolà ha documentat almenys 130 ferits a tot el país per bales, perdigons i gasos lacrimògens entre el 30 d'abril i l'1 de maig. A més, Foro Penal, que fa seguiment de la població penitenciària a Veneçuela, va informar que en en els darrers dos dies s'han produït almenys 205 detencions, inclosos 15 adolescents. La majoria (92) s'han produït a Zulia, mentre que a Caracas n'hi ha hagut deu.

Milers de persones es van manifestar entre dimarts i dimecres a tot Veneçuela per expressar el seu suport a Guaidó, rebent una dura resposta de les forces de seguretat, que van emprar gasos lacrimògens i bales de goma per dispersar les protestes. El chavisme també es va mobilitzar per mostrar el seu suport a Maduro, però en aquestes marxes no hi va haver incidents.

Guaidó ha demanat als veneçolans que mantinguin la pressió al carrer per aconseguir el cessament de Maduro, un govern de transició i «eleccions lliures», mentre que el president veneçolà va amenaçar amb accions judicials pel que considera «una escaramussa colpista» que ha estat derrotada.

El president veneçolà va encapçalar una marxa al costat de milers de membres de la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) amb la qual va voler posar de manifest el suport de què gaudeix a l'estament militar després del suposat intent de cop d'Estat.

El mandatari va fer una crida a la cohesió i la unió entorn de la Constitució, la pau i la democràcia veneçolanes. «Davant el món aquesta FANB ha de donar una lliçó històrica en aquest moment que a Veneçuela hi ha una Força Armada conseqüent, legal, cohesionada, unida com mai abans derrotant intents colpistes de traïdors que es venen als dòlars de Washington», va assenyalar.

Per part seva, Rússia ha conformat dins de Nacions Unides un grup de països amb l'objectiu de «contrarestar» una eventual intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela, en el marc de l'última escalada de tensió a la nació caribenya. «Estem mobilitzant un grup de països, que igual que nosaltres respecten la Carta de Nacions Unides, per contrarestar aquests plans», va explicar el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

El ministre va confiar que aquest grup de països «gaudeixi d'un suport considerable a l'organització internacional, perquè es tracta d'una cosa molt senzilla: defensar les normes i els principis fonamentals del Dret Internacional, fixats a la Carta de Nacions Unides».

Segons la versió nord-americana, Maduro estava decidit a dimitir però Rússia va intervenir per impedir-ho. A més, alts càrrecs veneçolans, inclòs el ministre de Defensa, haurien pactat amb Guaidó que deixarien caure el líder bolivarià, si bé agents russos i cubans el van alertar i els implicats es van fer enrere. «Si recordem totes les afirmacions dels representants de l'Administració nord-americana sobre Veneçuela, no acabaran les preguntes sobre elles, i la resposta a totes aquestes preguntes serà 'no és veritat'», va afirmar Lavrov, preguntat sobre el relat ofert per la Casa Blanca.

El president nord-americà, Donald Trump, va assegurar que segueix «molt de prop» la situació a Veneçuela i va reiterar el suport dels Estats Units al «poble veneçolà i la seva llibertat». «Continuo seguint molt de prop la situació a Veneçuela. Els Estats Units estan amb el poble de Veneçuela i la seva llibertat!», va assenyalar a través del seu compte a la xarxa social Twitter. El mandatari va qualificar com a «terrible» la situació que es viu a Veneçuela i va destacar que els Estats Units «tenen moltes opcions obertes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit