06 de maig de 2019
06.05.2019
Diari de Girona

Nou xoc entre el Govern i la Generalitat en un acte per les víctimes del nazisme

La ministra de Justícia marxa d'un homenatge a Mauthausen en parlar la directora de Memòria Democràtica de l'Executiu català dels «presos polítics» Delgado: «Tota exclusió xoca amb els valors que van sorgir d'aquest camp d'extermini»

06.05.2019 | 00:56
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, durant l'acte celebrat a Mauthausen.

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va abandonar l'homenatge de la Generalitat a Mauthausen (Àustria) als republicans deportats durant el nazisme, després que la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Gemma Domènech, l'utilitzés per recordar «els presos polítics» a la presó preventiva per l'organització del referèndum a l'octubre de 2017. Delgado va afirmar que «qualsevol actuació o expressió d'exclusió xoca frontalment amb els valors que van sorgir d'aquest camp d'extermini, amb els milers d'espanyols que van morir aquí en unes condicions brutals simplement per ser lluitadors i defensors de la democràcia i la llibertat».

Fonts del Ministeri de Justícia van assenyalar que la decisió de Delgado suposa una protesta per l'ús per part de l'Executiu català d'aquest acte per recordar els polítics empresonats. La placa d'homenatge la va col·locar fa dos anys el llavors conseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, actualment a la presó.

La ministra va participar en els actes de record a les més de 8.000 víctimes espanyoles del nazisme. Després d'abandonar l'homenatge organitzat per la Generalitat, Delgado va dipositar un ram de flors davant una altra placa en record als espanyols que van morir al camp d'extermini nazi de Mauthausen.

«Tornem per saldar un deute amb la nostra història i tributar un acte de justícia i reparació a les víctimes», va assegurar la ministra de Justícia, al mateix temps que va destacar que el Govern honra així la memòria d'aquests espanyols «que representen una part fonamental» de la història democràtica pel seu «exemple insuperable de sacrifici i de lluita per la llibertat».

En record de tots ells, el Ministeri de Justícia, segons va informar en un comunicat, va contractar ahir la publicació d'una esquela per la seva memòria en els principals diaris de tirada estatal.

Durant la seva intervenció en el memorial republicà a Mauthausen, Delgado va recordar que a aquest i altres camps semblants van estar reclosos un total de 7.532 compatriotes, dels quals van morir 4.816, la majoria d'ells a Gusen

«Però també va haver-hi espanyols als camps de Dachau i Buchenwald, Bergen Belsen, Auschwitz, Flossenbürg, Natzweiler, Neuengamme, Sttuthof, Sachsenhausen, Gross-Rosen, Aurigny, Guernesey, Neu Bremm i Ravensbrück», va assenyalar la ministra de Justícia.

Per a la ministra, tots els espanyols reclosos en aquests camps van ser «lluitadors de la democràcia i la llibertat condemnats en vida» que van haver d'exiliar-se «per temor a les represàlies de Franco» i que constitueixen l'«evidència» que Espanya va ser part de la història de la II Guerra Mundial i l'Holocaust, encara que aquest fet «s'hagi silenciat durant anys».

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va agrair el gest que la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, va fer a l'acte d'homenatge de l'alliberament de Mauthausen recordant els «presos polítics». «El fet que fa dos anys el conseller Romeva hi fos present i que avui no hi fos demostra que és un pres polític de l'estat espanyol i és un acte de dignitat esmentar-lo i recordar-lo», va afegir. El president de la Generalitat també va posar en valor que Catalunya hagi estat present en l'homenatge als republicans morts al camp d'extermini.


Reivindicació de la «tolerància»

Paral·lelament, la Generalitat va reivindicar la «tolerància» i la llibertat d'expressió «en actes com l'homenatge a les víctimes del nazisme a Mauthausen». «Actes com el d'avui serveixen per reivindicar la tolerància en un sentit ampli. Això inclou la llibertat d'expressió, el dret a la discrepància i l'intercanvi educat de punts de vista», van explicar fonts del Departament de Justícia. Les mateixes fonts van recordar que per dialogar fa falta «capacitat i voluntat d'escoltar els altres».

L'exconseller de la Generalitat Toni Comín, que resideix a Brussel·les fugit de la justícia espanyola, va participar en els actes d'homenatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook