El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va advertir després de reunir-se a Finlàndia amb el seu homòleg nord-americà, Mike Pompeo, que una acció militar nord-americana a Veneçuela seria «catastròfica». «Ens oposem rotundament a les accions militars on es produeixin que violin el dret internacional. L'ús de la força pot ser autoritzat només pel Consell de Seguretat de l'ONU o pot emprar-se en resposta a una agressió contra un Estat sobirà: Res semblant s'observa a Veneçuela», va afirmar Lavrov des de Rovaniemi després de la trobada amb Pompeo.

En aquest sentit, el ministre rus d'Exteriors va explicar que no creu que hi hagi suport a la solució militar entre els seus homòlegs nord-americans, ni europeus, ni llatinoamericans, un escenari que en qualsevol cas seria «catastròfic». Lavrov va ser preguntat a més per si Pompeo havia reiterat la seva polèmica frase que «Rússia ha de sortir de Veneçuela», però el cap de la diplomàcia russa va destacar que la trobada havia estat productiva, ja que van intentar no concentrar-se en tot allò que es diu a l'espai públic, sinó «en la política real». «I ho hem aconseguit», va valorar.

Paral·lelament, el ministre d'Exteriors de Veneçuela, Jorge Arreaza, va asseverar que les forces veneçolanes, entre les quals va comptar militars i milicians, són capaces de derrotar «qualsevol Exèrcit per més poderós que sigui», anticipant una eventual invasió nord-americana. «Si opten per la via militar, tenim una Força Armada, un poble, una milícia nacional, que estaria en capacitat no només de resistir i de donar la batalla, sinó fins i tot de vèncer i derrotar qualsevol Exèrcit per poderós que sigui», va afirmar Arreaza en una roda de premsa celebrada a Moscou, on es troba de visita oficial.

El ministre va aclarir que, si bé «Veneçuela no representa cap amenaça per als Estats Units», «en cas d'una intervenció militar, la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) i el poble veneçolà estan preparats per defensar la sobirania». A més, el canceller veneçolà va acusar Moscou d'intentar «ofegar» econòmicament Caracas. «Més de 5.000 milions d'euros, també or, estan bloquejats a estructures bancàries internacionals», va assenyalar.

Per part seva, l'autoproclamat «president encarregat» de Veneçuela, Juan Guaidó, va reiterar la seva crida als militars perquè «es posin del costat de la Constitució i del poble», en el marc de l'Operació Llibertat per deposar el Govern de Nicolás Maduro. «No estem demanant que els militars es posin del meu costat. Estem demanant que es posin del costat de la Constitució i del poble», va dir en una roda de premsa celebrada a Caracas.

Guaidó va destacar que el seu objectiu és «celebrar eleccions en el menor temps possible» per acabar amb la «dictadura» de Maduro i els seus fidels. El líder opositor va proclamar el 30 d'abril, al costat d'un alliberat Leopoldo López, l'inici de l'Operació Llibertat, assegurant que comptaven amb el suport d'«un grup important» de militars.