Començant pel final, cap polític contemporani està a l'altura de Rubalcaba. Fins i tot els qui l'odien legítimament, perquè la seva política de l'acció incessant generava enemics, ajupen el cap a l'hora d'apreciar la seva intel·ligència superlativa. No és el més important que acabés amb ETA, sinó que tingués perfectament dissenyat el procés que conduiria inexorablement al final de la banda. Sense dramatitzar, una actitud que detestava. I en estreta encara que subterrània col·laboració amb el PP, una aliança d'Estat que resulta inversemblant en l'actual conjuntura política.
La liquidació d'ETA no és la major aportació de Rubalcaba a la qualitat de vida dels seus compatriotes. L'onada de mesures de trànsit sintetitzada en el carnet per punts va reduir en proporcions de vertigen la carnisseria col·lectivament assumida a la carretera. I des del ministeri veí de la seva patrocinada Elena Salgado, va impulsar les limitacions al tabaquisme que en aquells dies van generar la racial protesta d'ordenança, però que ningú discuteix després d'observar els resultats.
Rubalcaba és el gran cardenal de la transició espanyola, a l'altura de Retz, Mazarino o Richelieu. Escrivia millor que tots els columnistes que l'incensaven o incendiaven. I sabia millor que ningú que era un pèssim cap de cartell electoral. No obstant això, va guanyar la victòria a Zapatero en les vespres sabatines de les generals de 2004, en retreure les mentides del PP sobre els atemptats d'Atocha. Rajoy es va quedar sense resposta, i està clar que el ministre d'Interior i vicepresident va vertebrar els anys del segon socialisme. La seva mort torna a mediar en la campanya de les eleccions del 26-M, fet pel qual només va fracassar com a candidat, quan el 2011 es va sentir obligat a encapçalar un PSOE al servei dels mercats. Només puc afegir un detall, fruit del tracte personal que vam desenvolupar per iniciativa seva, Rubalcaba millorava en privat. Espanya és avui menys intel·ligent, probablement menys intel·ligible. En tot cas, un problema que a aquest químic i catedràtic de política li hagués encantat resoldre.
