La defunció d'Alfredo Pérez Rubalcaba suposa l'adéu a un dels protagonistes de la vida política espanyola dels darrers 35 anys, en els quals va ser alt càrrec governamental, diputat durant 21 anys, ministre, vicepresident, líder del PSOE i candidat a la presidència del Govern. Rubalcaba va abandonar la primera línia política el 2014 després del mal resultat que va obtenir el seu partit a les eleccions europees i va tornar a impartir classes a la universitat. Bon negociador i hàbil parlamentari, va ser una de les figures centrals de la política espanyola dels governs de Zapatero. Va ser negociador de l'Estatut català i ministre d'Interior quan ETA va anunciar el final de la seva «activitat armada» el 2011. El seu últim «servei» va ser pilotar amb el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, l'abdicació del rei Joan Carles.

Nascut a Solares (Cantàbria) el 1951, Rubalcaba va viure des de la seva infància a Madrid. Com a doctor en Química Orgànica, va obtenir la plaça de professor titular a la Universitat Complutense de Madrid, la mateixa a la qual va tornar el 2014, quan es va retirar de la política.

Militant del PSOE des del 1974, la seva activitat a l'Executiu va començar el 1982, quan, en el primer Govern de Felipe González, va ser nomenat director del gabinet tècnic de la Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca. En els anys següents va anar ascendint al ministeri fins a convertir-se el 1992 en ministre d'Educació i Ciència. El 1993, en l'últim Govern de Felipe González, va ser nomenat ministre de la Presidència i va exercir de portaveu i defensor de l'Executiu en els anys més durs del felipisme per les revelacions sobre les actuacions dels GAL.

Al llarg de la seva carrera política va ser diputat per Toledo, Madrid, Cantàbria i Cadis. Quan el PSOE va tornar al Govern el 2004, va ser portaveu parlamentari fins el 2006, encara que amb una influència a l'entorn de Zapatero que superava les seves competències al Congrés. Va tenir un paper clau a la campanya electoral del 2004 fins al dia abans de la cita amb les urnes. En plenes protestes de carrer contra el PP per reclamar la veritat de l'autoria sobre l'atemptat de l'11-M, Rubalcaba va pronunciar la frase «els espanyols es mereixen un Govern que no els menteixi», que va contribuir a la mobilització de l'electorat d'esquerra en aquelles eleccions, donant-li la victòria al PSOE.

El 2006, any en què va ser nomenat ministre d'Interior, es va implicar personalment en la negociació amb ETA i va viure directament el seu fracàs, amb l'atemptat del 30 de desembre a l'aeroport madrileny de Barajas. Va seguir guanyant pes al Govern de Zapatero el 2010, quan va ser nomenat ministre d'Interior, vicepresident i portaveu. Va ser candidat socialista a les generals avançades el 2011 i, malgrat la derrota, va guanyar la pugna per liderar el partit. Va exercir de líder de l'oposició a Mariano Rajoy fins a la seva sortida de la política el 2014.