12 de maig de 2019
12.05.2019

rubalcaba: «soc massa vell per no dir el que penso»

12.05.2019 | 00:01

l truca el vicepresident del Govern», i et posen al telèfon sense preocupar-los que poguessis estar departint amb Kim Basinger. Parla Pérez Rubalcaba, amb la mínima introducció:

-Hola, soc Alfredo.

No hi haurà cap altra al·lusió personal. Sempre parla en present, mai dramatitza, no plora els problemes perquè està massa ocupat resolent-los. En el seu primer paràgraf d'aquell 2009 ja estaven ETA, el «funcional» Mayor Oreja, la consciència íntima que en tots els escàndols, en aquells dies eren la SGAE i Marta Domínguez, «es tracta d'atacar-me a mi». I la necessitat d'«un Estat molt fort, amb molta informació».

Una connexió entre químics. Dos alumnes, potser amb cert èxit, d' Antonio Roig Muntaner, catedràtic de Química-Física que va guiar la seva carrera. Recorre de continu a termes científics, com l'«enllaç feble» o l'«extinció gradual» d'ETA, que va aconseguir pactant secretament amb Federico Trillo al PP:

-I li dic, Federico, home, critiqueu-me públicament per aquest aspecte, però no entreu en això altre perquè perjudicarem tot el procés.

Em fa servir com a sounding board, vol escoltar-se a si mateix davant un interlocutor. El seu discurs no incorre en un sol error lògic, deformació científica. Et deixa parlar, t'escolta, t'encaixa en la seva cosmovisió, tot ho assimila. Tot i això, no accepta les crítiques a la seva audàcia, quan li insinues:

-No sé si aquesta franquesa et pot crear algun problema amb el teu president del Govern.

-He descobert que soc massa vell per no dir el que penso.

S'expressa en equacions químiques. Eren els temps en què Batasuna multiplicava les identitats per ser present a les eleccions. Euskal Herritarrok, Sortu, Bildu. I Rubalcaba al telèfon, desesperat amb els seus subordinats:

-M'aporten dades inversemblants. Li dic a la policia, «m'esteu portant que un candidat és cunyat d'un nebot d'un veí d'un d'ETA», com voleu que presenti això als jutges per anul·lar la candidatura. Estem al límit.

Tenia perfectament dissenyada l'«extinció gradual» etarra, que es va ajustar als seus designis. Sense manies, de front:

-És fonamental que Batasuna entri a les institucions, cal permetre'ls que governin per enfrontar-se als problemes quotidians del clavegueram.

I així va passar poc després a Sant Sebastià. Vaticinava amb una exactitud esgarrifosa de Illuminati. El seu home per a la concòrdia era Otegi, «però m'ho estan posant impossible». Passa tan frenèticament d'un problema a un altre, que ell mateix t'explica una anècdota quan s'acumulaven els èxits contra ETA:

- Em ve un veterà de la lluita antiterrorista i em deixa anar que «podríem prendre'ns almenys una tarda lliure per celebrar el triomf, ministre».

Potser era inhumà per excés d'intel·ligència. No el va aturar l'anisakis, et deia poc després d'haver passat una nit entre la vida i la mort:

-L'Ertzaintza em diu ara que, amb la situació més tranquil·la, volen accedir als arxius terroristes, com si no tingués prou problemes amb la Policia i la Guàrdia Civil per introduir un altre factor.

I conscient a més de les seves limitacions. Una tarda a Madrid, el rodejàrem amb José Ignacio Wert, Ernesto Ekaizer, Fernando Ónega, Concha García Campoy, Carlos Mendo, Victoria Lafora i María Antonia Iglesias. I es pot parlar gairebé d'una conjura dels reunits:

-Alfredo, tu ets molt superior a Zapatero.

I Rubalcaba, pensatiu per una vegada, mira a terra:

-Sí, però Zapatero guanya eleccions.

Li recordo que li va guanyar les eleccions a Zapatero el 2004, amb la seva compareixença màgica de mitjanit. Concís, de nou, el químic que volia ser filòsof:

- I encara no m'ho han perdonat.

Reflexió dominical com cal: «Soc massa vell per dir el que no penso».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook