Les dones víctimes de violència de gènere triguen una mitjana de vuit anys i vuit mesos en verbalitzar la seva situació i expressar la violència que pateixen, ja sigui explicant-ho a treballadors dels serveis previstos a cada comunitat autònoma per donar-los suport i assessorament, o bé interposant denúncia contra el seu agressor. Així ho conclou un estudi de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, realitzat per la fundació Igual a Igual, a partir de l'entrevista a més de 1.200 víctimes. El 89% d'elles va afirmar haver patit violència psicològica; el 68% violència física; el 42% violència econòmica; el 25% violència ambiental i el 23% violència sexual. Així mateix, un 15% d'elles ha patit totes les violències catalogades.

En aquesta anàlisi del temps mitjà transcorregut des que la dona víctima comença a patir violència de gènere fins que sol·licita ajuda o denuncia, també s'estudien les raons que porten les dones a demanar ajuda o denunciar. La gravetat dels danys psicològics i físics que pateixen és el principal motiu, segons va declarar la major part de les dones víctimes de violència de l'estudi.

En concret, en un 54% dels casos, les víctimes afirmen que els va impulsar el fet de trobar-se «psicològicament molt danyada», mentre que per a un 41% va ser l'«última agressió» -és a dir, el dany patit en un episodi concret- el que els va portar a expressar-se.

Una altra de les raons, esmentada pel 30% de les dones, és la percepció que els fills ja s'estaven adonant de la violència a la llar. Amb un percentatge del 27%, hi ha com a motiu el «suport d'una persona de l'entorn de la víctima que l'anima a demanar ajuda».