La Fiscalia sueca va reobrir ahir el cas per suposada violació contra el fundador del portal Wikileaks, Julian Assange, dos anys després de tancar-lo i a quinze mesos que prescrigui l'últim dels delictes pels quals ha estat investigat.
La decisió va estar motivada pel canvi en la situació del periodista australià, que fa un mes va ser arrestat per la força per agents britànics a l'ambaixada de l'Equador a Londres (on s'havia refugiat en 2012 per evitar l'extradició a Suècia), en retirar-li la nova Administració de Quito l'asil diplomàtic.
Assange, retingut en una presó de màxima seguretat, va ser condemnat fa dues setmanes per un tribunal britànic a 50 setmanes de presó per violar les condicions de llibertat condicional en 2012 i espera que Regne Unit decideixi sobre una petició d'extradició als Estats Units per filtrar documents secrets en Wikileaks.
Que el periodista australià romangui detingut fa que es donin les condicions per presentar una nova ordre de detenció en absència en els tribunals suecs i una ordre d'arrest europea, va explicar ahir en una compareixença la fiscal superior adjunta, Eva-Marie Persson, al capdavant del cas.
Persson va recordar que la recerca no havia estat suspesa per falta de proves, sinó per la impossibilitat que progressés, i va ressaltar que els tribunals suecs han conclòs en diverses ocasions que les sospites contra ell tenen el grau més gran de versemblança.
«No és possible predir el resultat del procés, però considero que una recerca preliminar pot realitzar-se de forma paral·lela al cas al Regne Unit», va assenyalar Persson, qui creu necessari un nou interrogatori, encara que es va obrir a fer-ho per videoconferència.
Persson va recordar que competeix a les autoritats britàniques determinar quina petició té prioritat, l'ordre d'arrest europea o la sol·licitud d'extradició als Estats Units.
El procés a Suècia es va reactivar en demanar l'advocada d'una de les denunciants, Elizabeth Massi Fritz, la reobertura del cas després de la detenció a Londres d'Assange, a qui Quito va retirar l'asil per haver conculcat suposadament «convencions internacionals i el protocol de convivència» en la missió diplomàtica.
Fritz es va mostrar satisfeta amb la decisió de la fiscal i va sostenir que això demostra que «ningú està per sobre de la llei, ni tan sols si et dius Julian Assange».
«Em va sorprendre molt. Penso que és una vergonya per a Suècia reobrir la recerca d'aquesta forma tan senzilla. Em sembla una conclusió absurda: parlem d'uns fets que van ocórrer fa gairebé deu anys i d'una persona que probablement és extradida als Estats Units», va declarar en canvi l'advocat d'Assange, Per E. Samuelsson.
L'editor cap del portal Wikileaks, Kristinn Hrafnsson, creu que la reobertura del cas permetrà a Assange «netejar el seu nom» i va negar que aquest hagi «evitat» l'interrogatori.
