El Govern xinès va comunicar ahir que des de l'1 de juny imposarà aranzels a béns importats dels Estats Units per valor de 60.000 milions de dòlars, en resposta a l'última mesura proteccionista adoptada per l'Executiu de Donald Trump. Amb aquesta mesura, un nou capítol en l'agra disputa comercial que mantenen tots dos països, la Xina respon a l'última pujada d'aranzels ordenada per Trump divendres passat i que afecta béns xinesos per valor de 200.000 milions de dòlars aproximadament.

Segons va anunciar ahir el Ministeri de Finances xinès en un breu comunicat en la seva pàgina web, el país asiàtic espera, malgrat la mesura, que les dues parts «puguin tornar a asseure's a la taula de negociacions, treballar junts i trobar-se en un punt mitjà basant-se en el respecte mutu i la igualtat».

El Ministeri va explicar també que augmentarà diversos aranzels de fins al 25, el 20 i el 15% sobre un total de 5.140 productes estatunidencs, entre els quals es troba gas natural liquat.

La Xina ja va anunciar divendres que es veia obligada a prendre «contramesures» davant l'última pujada aranzelària estatunidenca, i Finances qualifica la mesura com «una resposta a l'unilateralisme i el proteccionisme comercial».

En aquest sentit, el ministre xinès d'Afers exteriors, Wang Yi, va advertir ahir des de Rússia (on es va reunir amb el president Vladimir Putin) dels «efectes nocius» que ha tingut «exercir pressió sobre Pequín», i va avançar que «els intents dels EUA per pressionar la Xina només exacerbaran la situació entorn de l'acord comercial».

El canceller, pròxim al president xinès, Xi Jinping, va assenyalar que, amb tot, «les negociacions xinès-estatunidenques han aconseguit un progrés seriós i significatiu gràcies als esforços de totes dues parts».

«Hi ha problemes difícils que requereixen un estudi seriós i la presa de decisions», va dir Wang després d'una reunió amb el seu homòleg rus, Sergei Lavrov, a Sotxi.

Queda pendent saber si aquestes dificultats es refereixen al fet que Pequín s'hauria negat a complir amb els requisits de Washington, que demana mecanismes legislatius per protegir la propietat intel·lectual de les empreses estatunidenques i un mecanisme de penalitzacions que asseguri el compliment dels compromisos acordats per la Xina.

«En tals circumstàncies, simplement no té sentit culpar l'altra part de manera unilateral i, a més, transferir la responsabilitat als altres», va dilucidar el ministre xinès, que va tornar a repetir que la Xina «defensarà els seus interessos i els del comerç internacional» per sobre de tot.

La mesura no ha agafat per sorpresa acadèmics i analistes, els quals consideren que, malgrat tot, tant Xi com Trump estan condemnats a entendre's.

«Xi haurà d'arribar a compromisos amb els Estats Units en els pròxims mesos. Espero un acord, si no complet, almenys parcial que permeti a les dues parts seguir amb el comerç i deixar a un costat aquest tipus d'aranzels punitius», va assenyalar Jean-Pierre Cabestan, professor d'Estudis Internacionals a la Universitat Baptista d'Hong Kong.