17 de maig de 2019
17.05.2019

Un nen d'onze anys víctima d'assetjament escolar sobreviu després de llançar-se per una finestra

La mare del menor acusa la direcció del centre escolar de no fer cas de les seves denúncies

17.05.2019 | 17:31
El nen, amb els braços enguixats, i una radriografia | C.I. Levante-EMV

«El meu fill s'ha intentat suïcidar per l'assetjament que ha patit a l'escola, i és viu d'autèntic miracle». El testimoni punyent és de Sandra, la mare d'Alex, noms ficticis per preservar la seva identitat. Tots dos resideixen a Mislata (València), on el menor de 11 anys cursa sisè de primària en un dels centres públics del municipi. El passat set d'abril, al voltant de les 23.45 hores, el nen no va poder més i es va precipitar al buit des d'un quart pis. Va caure sobre un cotxe i va travessar el vidre posterior. Té lesions greus en els dos braços, a més de cinquanta punts de sutura a causa dels talls pels vidres. Ara està a punt d'iniciar tractament psicològic.

L'intent de suïcidi d'Álex, asseguren els seus pares, va ser l'últim episodi d'una sèrie d'assetjaments reiterats d'un petit grup de companys de classe, i de la «nul·la actuació del centre», denuncia Sandra. Tal com relata la mare, a finals de febrer, el nen va confessar el calvari que estava vivint a les aules. «Una nit m'ho va explicar. No podia més. Ell no sol demanar-nos que intercedim en les coses que li passen amb els seus companys, però ja no aguantava», confessa. «Insults, vexacions, el van expulsar del grup de WhatsApp que tenen els alumnes de classe ...», detalla. Va ser aquí quan la progenitora va lligar caps: «No volia anar a classe, fingia estar malalt, fins i tot de la tensió va estar malalt diverses vegades», admet.

Davant aquesta situació, va acudir al centre per parlar-ne amb el director. «Li vaig explicar el que havia passat i li vaig demanar que es prenguessin mesures», explica. La resposta del CEIP no la va convèncer. «Em va assegurar que s'activaria un protocol, però després de les vacances», apunta.

Però l'Àlex seguia explicant als seus pares l'assetjament que patia a classe. «Ens vam plantar al centre seu pare i jo per tornar a parlar amb el director», indica. Però el docent estava en un embús i malgrat esperar a l'exterior del col·legi no van poder parlar amb ell. Van sol·licitar una cita a la secretària. Seria el divendres, 5 d'abril. Durant la trobada, els progenitors van insistir en la situació d'assetjament que descrivia el nen i van reclamar mesures de protecció. En canvi, critiquen, el director es va centrar més en el rendiment acadèmic de l'Àlex, el qual havia baixat notablement, fins al punt d'advertir que possiblement hauria de repetir curs. «Ell sempre s'ha situat al voltant del 5 o el 6, i ara havia baixat el seu rendiment, i nosaltres també estàvem preocupats pels seus estudis i volíem que es centrés», admet Sandra, però els seus pares no van entendre com el director parlava d'estudis i no del cas d'assetjament, «que el donava ja per solucionat, però nosaltres, no». De fet, la mesura que va prendre el centre va ser asseure el menor al costat dels suposats assetjadors.

Segons la Sandra, la tutora va parlar al nen en veu alta davant de tota la classe. «L'important no era això -en referència al assetjament- sinó els estudis» i li va retreure que la seva mare «sí tenia temps per anar a parlar amb el director i no amb ella», explica la progenitora, que defensa que treballa a les tardes i li resulta impossible, i amb el director es va reunir al matí.

Va arribar el cap de setmana i Álex no veia solució al problema després de diverses reunions i considerava que la mesura del centre agreujava la seva situació. «Em sentia abandonat», confessa el menor a al diari Levante-EMV. Diumenge a la nit, mare i fill estaven veient una pel·lícula al sofà. Sandra es va aixecar a estendre una rentadora. Tot d'una, va notar major corrent a la galeria i un fort estrèpit al carrer. Va cridar al seu fill. No va tenir resposta. «Pensava que m'estava fent una broma, però vaig veure la finestra oberta, vaig treure el cap i el vaig reconèixer pels pantalons del pijama», recorda amb la veu entretallada.

El nen es va precipitar des d'un quart pis. Va caure sobre un vehicle, que miraculosament estava aparcat sota la finestra, ja que es tracta d'un gual permanent i el propietari va decidir aquella nit deixar-hi el cotxe. Va travessar la lluna posterior. Va estar conscient en tot moment, però les conseqüències han estat greus: fractures a l'húmer dret, canell esquerre, húmer proximal esquerra, paleta humeral dreta, ràdio distal esquerre i esclat colze dret, a més de pneumotòrax i més de mig centenar de punts de sutura a esquena i cap.

Policia Nacional i Fiscalia

«Em va trucar el director interessant-se pel 'accident'. No ha estat un accident, el meu fill s'ha volgut suïcidar perquè no heu fet res», li va deixar anar la Sandra. Els pares van prestar declaració dies després davant la Policia Nacional. Tots dos van assegurar que l'incident es deu a l'assetjament que patia el nen. Els agents van acudir al centre, i després de parlar amb els responsables, van remetre un informe a la Fiscalia de Menors, que ha de decidir si obre diligències o arxiva el cas, informació que de moment no ha estat facilitada pel Ministeri Públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook