L'exministre per a les negociacions de sortida de Regne Unit de la Unió Europea Dominic Raab va subratllar ahir que el país ha d'estar preparat per a un Brexit «dur» el pròxim 31 d'octubre, després d'anunciar la seva intenció de succeir a Theresa May com primer ministre.
«Si no estàs disposat a abandonar una negociació, l'altra part no se centra», va dir, en declaracions a la cadena de televisió BBC. «Si fas això, pots ser realment creïble a Brussel·les», va afegir. Així, va assenyalar que, evidentment, preferiria que el Regne Unit abandonés la UE amb un acord, si bé va recalcar que no vol un nou ajornament de la data fixada per a la sortida, que ja s'ha postposat fins al 31 d'octubre.
Finalment, Raab va manifestar que creu que el Regne Unit només estaria obligat legalment a pagar uns 14.000 milions de lliures esterlines (uns 15.881 milions d'euros) del muntant actual de sortida, fixat en 39.000 lliures (prop de 44.242 milions d'euros), en cas que hi hagi un Brexit sense acord.
El substitut de May
May va anunciar el divendres que dimitirà com a líder del Partit Conservador el 7 de juny, encara que seguirà com a primera ministra mentre els seus companys trien un successor. La dirigent sortint va instar que el procés comenci la setmana del 10 de juny, amb vista a resoldre al més aviat possible la incertesa.
Raab, que es presenta com l'«arxiabanderat» del Brexit, va anunciar dissabte la seva candidatura per liderar el Partit Conservador britànic: «Lluitaré per un acord més just sobre el Brexit, un acord més just per als treballadors britànics i una societat més justa, en què cada nen pugui aconseguir el seu potencial».
Juntament amb Raab i com a candidats confirmats, hi ha el ministre d'Exteriors Jeremy Hunt, el ministre per al Desenvolupament Internacional Rory Stewart, el ministre de Salut Matt Hancock, l'exministre d'Exteriors Boris Johnson i l'exministra de Treball i Pensions Esther McVey. En una recent enquesta del The Times, Raab ocupava el segon lloc a la successió amb un 13% de suport, molt per darrere de Johnson, preferit amb un suport del 39%.
Tots dos van ocupar llocs de responsabilitat sota el comandament de May però van acabar abandonant la «premier» per la seva suposada tebiesa sobre el Brexit.
La resolubilitat dels bancs
D'altra banda, la Junta Única de Resolució (JUR) està analitzant l'efecte que pot tenir el Brexit en la resolubilitat dels bancs europeus, segons va apuntar ahir el seu conseller executiu Antonio Carrascosa.
El conseller de la JUR va destacar que una prioritat de l'organisme per aquest 2019 està lligada a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, ja que el Brexit «pot generar diversos efectes sobre la resolubilitat dels bancs europeus».
En aquest sentit, Carrascosa va afirmar que la JUR està «centrant la seva atenció» en algun d'aquests efectes, com l'elegibilitat dels instruments financers que, encara que en principi podrien ser elegibles per al MREL (el matalàs anticrisi), passarien a ser considerats instruments emesos en tercers països en emetre's al Regne Unit.
«Això suposa que les noves emissions en aquest país han d'incloure una clàusula contractual que reconegui la capacitat de les autoritats europees de resolució d'executar un bail-in sobre aquests instruments, encara que la incertesa legal només desapareixerà si l'emissió es realitza d'acord amb les lleis d'un dels Estats membres de la Unió Europea», va explicar. En quant a les emissions ja efectuades, Carrascosa ha afirmat que s'analitzaran cas per cas per valorar la seva elegibilitat.
