El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va oferir a ETA durant les negociacions amb la banda la creació d'un òrgan comú per a Euskadi i Navarra, la legalització de Batasuna, no detenir etarres, alliberar De Juana Chaos i altres presos malalts, acabar amb la Doctrina Parot i solucionar el problema financer de la banda terrorista a través d'una organització internacional perquè deixessin d'enviar cartes d'extorsió. Així consta a les actes de la banda després que hagi estat aixecat, per part de l'Audiència Nacional, el secret del sumari sobre la investigació de la negociació entre l'Executiu socialista i la banda terrorista ETA.
Aquesta documentació li va ser confiscada a l'etarra Francisco Javier López Peña Thierry després de la seva detenció el 20 de maig de 2008 a Bordeus. En aquesta es relata des de la primera trobada mantinguda per Josu Ternera i Jesús Eguiguren, al juny de 2005 a Ginebra, fins a les negociacions polítiques i tècniques que van portar a terme el Govern i la banda, el PSE i Batasuna després de l'atemptat de la T-4. Les actes inclouen les reunions d'Oslo i les nou prèvies de Ginebra.
Segons aquestes actes, a les negociacions que es van produir entre els dies 18 i 21 de maig de 2007, uns mesos després de l'atemptat de la T-4 -30 de desembre de 2006- que va causar la mort de dues persones, l'Executiu de Zapatero va posar sobre la taula l'acord de Loiola, que preveia la creació d'un òrgan comú amb atribucions executives per a Euskadi i Navarra.
Ho va fer a la ronda de contactes que es van celebrar aquells dies en què es van establir dues taules, una de partits i una altra tècnica entre Govern i ETA i en què van participar dos membres de Batasuna; dos d'ETA; dos del PSOE; 2 del Sinn Féin, dos del Govern d'Irlanda i un del Govern de Noruega.
Els socialistes van llançar aquesta proposta després que Batasuna reiterés a la taula política -de PSOE i l'esquerra abertzale- la petició d'un Estatut d'Autonomia per a les «quatre províncies», el que incloïa Navarra. En aquesta ronda de trobades, van exigir al PSOE que prengués el compromís de reconèixer el dret d'autodeterminació i un referèndum per decidir sobre un estatut «a quatre».
L'acord de Loiola
Els representants socialistes ho van rebutjar, però, a canvi, van posar sobre la taula l'acord de Loiola, que va ser pactat a finals de 2006 -després de dos anys de negociacions secretes- entre el PNB, Batasuna i el PSE. En l'apartat 4 d'aquest acord, els signants es van comprometre a «promoure la creació d'un òrgan institucional comú per als quatre territoris compresos en aquests àmbits (País Basc i Navarra)». Però no es va aconseguir l'acord i ETA va afirmar que havien arribat a un punt de ruptura en el procés de negociació en no haver-hi acord polític. Pocs dies després, el 5 de juny de 2007, ETA trencava la treva.
No obstant això, en aquestes actes es fa constar que al novembre d'aquell mateix any, dos policies «amb carnet i capçalera 'presidència del Govern'» es van dirigir a Santiago Orue, amic i xofer d'Otegi, per donar-li el missatge de la «necessitat de parlar» i «arribar a un acord abans del mes de gener».
