17 de juny de 2019
17.06.2019

On són ara els rescatats de l'«Aquarius»?

16.06.2019 | 23:02

Un any després dels fets. Fa dotze mesos que van ser rebuts al port de València per un dispositiu humà i logístic sense precedents els 629 tripulants de l'embarcació «Aquarius». Un any després, 480 dels 629 immigrants del vaixell, 61 d'ells menors no acompanyats, intenten continuar amb la seva vida en 14 comunitats autònomes espanyoles i d'altres 80, a França.

a exactament 12 mesos que van ser rebuts al port de València els 629 tripulants de l'Aquarius per un dispositiu humà i logístic sense precedents. Ara, un any després, 480 d'aquests 629 immigrants intenten continuar amb la seva vida en 14 comunitats autònomes i d'altres, en concret 80 persones, són residents a França. Mentrestant, els 69 restants van renunciar o van abandonar el programa de protecció del sistema nacional d'acollida i integració, segons les últimes dades facilitades pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Els que van arribar aquell 17 de juny del 2018 a València, després de la decisió del Govern de donar-los l'acollida que Itàlia i Malta els va negar en tancar-los els seus ports, van ser més de 600 persones procedents de 25 països, 73 d'elles MENAs (menors no acompanyats) i 10 menors més amb les seves famílies. La gran majoria, 545, eren homes, i 84, dones. A tots ells se'ls va concedir un permís d'estada extraordinari de 45 dies per raons humanitàries i se'ls va garantir la possibilitat de sol·licitar asil, però gairebé la meitat, un total de 300, van manifestar la seva voluntat de demanar-ho a França, país que va acabar acceptant el trasllat de 80. A Espanya, tenint en compte les xifres proporcionades pel Ministeri de l'Interior, han formalitzat la seva sol·licitud de protecció internacional 371 dels rescatats, que han estat admeses a tràmit i estan en procés d'instrucció. Aquest ha estat el cas d'un grup de 30 immigrants atesos per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), la majoria dones nigerianes en situació vulnerable -moltes d'elles víctimes de violències sexuals-, i que estan esperant la resolució de l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR), tal com comenta Paloma Favieres, directora de Polítiques i Campanyes d'aquesta organització.

Per l'advocada, «no tindria sentit ni seria coherent ni sostenible» que se'ls denegués quan l'Executiu de Pedro Sánchez «va fer aquell pas d'acollir-los i donar-los un tractament diferent» que a la resta d'immigrants que arriben al nostre país.

I això malgrat que alguns d'ells, i també els 60 rescatats amb prou feines uns dies després pel vaixell d'Open Arms per als quals el permís de residència atorgat va ser de 30 dies i no 45, «no compleixen amb algun dels cinc motius de persecució» contemplats en la Convenció de Ginebra per donar-los l'estatut de refugiats.

«Cal donar-los un altre tipus de resposta, qualsevol mena de protecció, si no és l'estatut de refugiat, un altre per raons humanitàries», sosté Favieres, que explica que «la llei no defineix el que són raons humanitàries i queda a la discrecionalitat de les autoritats, però també va ser discrecional la decisió del Govern, que va ser valent en aquell moment».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook