Nova Democràcia, partit conservador liderat per Kyriakos Mitsotakis, va guanyar les eleccions gregues amb majoria absoluta, fet pel qual el primer ministre, Alexis Tsipras, va admetre la seva derrota i va felicitar el vencedor. En una conversa telefònica, els dos líders van acordar que el traspàs de poders s'efectuarà avui mateix, immediatament després que Mitsotakis juri el càrrec davant el president del país, Prokopis Pavlopulos, cerimònia que està prevista per a la una del migdia hora local.
La trucada telefònica es va produir quan només s'havia fet el recompte del 30% dels vots, que no obstant això donaven ja un resultat clar pel que fa als dos principals partits. El conservador Nova Democràcia va obtenir el 39,8% dels vots, mentre que l'esquerrà Syriza va aconseguir el 31,4%. El partit liderat per Mitsotakis obtindria 158 escons, vuit per sobre de la majoria absoluta, mentre que Syriza es quedaria en 86 escons. En tercer lloc se situaria el partit de centre Kinal, successor de l'històric Pasok, amb el 8,1% i 22 escons, seguit dels comunistes del KKE, amb el 5,3% i 15 escons.
La sorpresa del dia la podrien donar els neonazis d'Alba Daurada si es confirma que queden per sota del 3% mínim. A l'hora de tancar aquesta edició se situaven en el 2,9% i quedarien fora del Parlament. El partit que sí semblava tenir assegurat l'accés a la Cambra era la nova formació d'ultradreta, Solució Grega, que fregava el 3,8%, xifra que li atorgaria 10 escons. Gairebé garantida l'entrada semblava tenir també l'esquerrà Mera25, fundat per l'exministre de Finances Gianis Varufakis, amb el 3,4% i 9 escons. La participació va ser del 56%.
Un dirigent de Syriza, Panos Skurletis, va reconèixer la «clara victòria» de Nova Democràcia. «Tenim una clara victòria de Nova Democràcia. Esperarem per veure com la fan servir», va afirmar l'exministre.
«Respectaré la voluntat del poble», va afirmar Tsipras. «Hem lluitat amb el cap alt i avui amb la mateixa manera acceptem la voluntat de la gent», va afegir el primer ministre. Syriza no governarà i va quedar frenat en un 31% dels vots, uns resultats millors que els de les europees que els permetran fer una dura oposició. El partit de l'esquerra radical grega, que s'ha anat moderant des que no va tenir més remei que claudicar, l'agost del 2015, a un tercer rescat, ja no aconsegueix mobilitzar els seus votants. El culpen per no haver acabat amb l'austeritat i haver capitulat davant les exigències de la troica o, per contra, d'haver imposat massa pressió fiscal a la classe mitjana.
Victòria per més de deu punts
Per la seva banda, fonts de Nova Democràcia van destacar la clara victòria per més de deu punts sobre el seu rival. «Hem aconseguit una de les més grans victòries a l'era posterior a la dictadura», va assenyalar una font del partit. «El projecte de Nova Democràcia comparteix elements amb l'era anterior a la crisi, el que indica que els ciutadans volen deixar definitivament enrere la crisi i recuperar la normalitat per al país», va afegir. «És una victòria històrica per a Nova Democràcia que s'ha d'atribuir exclusivament a Mitsotakis» i la seva renovació i ampliació iniciades fa tres anys i mig, segons el partit.
El líder de Nova Democràcia i proper primer ministre és hereu d'una de les famílies més poderoses del país. Es va educar en el prestigiós col·legi privat atenès American College of Athens, igual que la majoria dels polítics i empresaris grecs. El seu currículum inclou estudis a les universitats nord-americanes de Harvard i Stanford i també experiència financera a llocs com McKinsey o Chase Manhattan Bank.
El diari grec Kathimerini va explicar que el primer dirigent internacional a trucar per felicitar Mitsotakis va ser el president turc, Recep Tayyip Erdogan.
