La conservadora alemanya Ursula von der Leyen es convertirà el proper 1 de novembre en la primera dona a presidir la Comissió Europea després de rebre el suport d'una majoria absoluta de l'Eurocambra encara que per la mínima, amb 383 vots davant dels 374 que necessitava. Aquest marge de només nou vots respecte als suports que necessitava va acabar sent molt menys còmode que el que s'esperava durant la jornada a Estrasburg mentre diferents grups polítics amb pes a l'hemicicle confirmaven el seu suport.

El grup centrista de Renovar Europa, per exemple, anunciava a mitja tarda que la pràctica totalitat dels seus 108 eurodiputats votaria a favor de la candidata alemanya, mentre que l'Aliança de Socialistes i Demòcrates a l'Eurocambra va informar minuts abans de la votació que també li donaria suport, si bé la seva postura entre les delegacions nacionals estava lluny de ser unànime.

Fonts del grup socialdemòcrata donaven per fets al voltant d'un centenar de suports per a Von der Leyen, quelcom que, al costat dels 182 vots del seu propi grup, el Partit Popular Europeu, i altres grups minoritaris que havien dit que l'avalarien, hauria d'haver-la situat per sobre dels 400 suports.

Vot secret

No obstant això, el vot secret impedeix conèixer amb exactitud quins eurodiputats van decidir n0 donar-li suport en el temps de descompte, així com si aquests procedeixen de la seva pròpia família política o de l'oposició que s'havia compromès a avalar-la.

«En política, una majoria és una majoria», va assegurar la presidenta electa en una roda de premsa minuts després de conèixer-se el resultat, tot destacant que havia aconseguit els suports necessaris tot just tretze dies després de ser designada com a candidata per sorpresa pels caps d'Estat i de Govern.

En aquests tretze dies ha hagut de formar-se i forjar la seva pròpia opinió sobre una àmplia col·lecció de polítiques europees en què no tenia una postura en el seu anterior càrrec de ministra de Defensa alemanya, així com superar el «ressentiment» d'un Parlament decebut amb què la candidata no fos d'un dels caps de llista dels partits.

Von der Leyen va destacar que en aquests tretze dies ha aconseguit forjar «una majoria proeuropea», encara que va admetre que el format del vot impedeix saber quins grups li han donat finalment el seu suport i si entre ells hi havia formacions euroescèptiques i populistes, com els italians del Moviment Cinc Estrelles, que havien anunciat que hi votarien a favor.