El comandant Neil Armstrong i el pilot Buzz Aldrin, astronautes de la missió Apol·lo 11 de la NASA, van aterrar el mòdul lunar Eagle el 20 de juliol de 1969, a la 20.17 UTC, fa ara mig segle.

"Houston. Aquí Base Tranquil·litat. L'Eagle ha aterrat", va transmetre un impassible Armstrong al control de la missió a la Terra, després d'una complicada maniobra final gairebé sense combustible, en la qual va assumir el control de la nau.

Armstrong es va convertir en la primera persona a trepitjar la superfície lunar sis hores 39 minuts després, ja el 21 de juliol a les 02.56 UTC. Va ser llavors quan va pronunciar la històrica frase: "Aquest és un petit pas per a l'home, un gran salt per a la Humanitat". Aldrin es va unir a ell 19 minuts després. Tots dos van passar dues hores fent proves, prenent imatges i recollint mostres en superfície.

Per què Armstrong i no Aldrin

Els protocols de la NASA determinaven que, en casos anàlegs previs com els passejos espacials, fos l'astronauta més jove l'elegit per sortir a l'exterior abans, mentre el més veterà quedava al càrrec dels comandaments de la nau.

Així, en la missió Apoolo 11, l'agència espacial va planejar originalment que Aldrin fos el primer home a trepitjar la lluna, i que el comandant Armstrong quedés a càrrec del mòdul d'aterratge lunar i baixés després.

Però el mòdul lunar va plantejar desafiaments de disseny que van dificultar aquest ordre. La NASA explica a la seva web 'Apollo Expeditions to the Moon' que l'escotilla es va obrir a la banda oposada on estava assegut Aldrin.

"Perquè Aldrin sortís primer, hauria estat necessari que un astronauta amb una motxilla voluminosa pugés sobre l'altre. Quan es va intentar aquest moviment, es va fer malbé la maqueta del mòdul".

Deke Slayton, seleccionat en el primer grup d'astronautes que la NASA va enviar a l'espai i director d'operacions de la tripulació de vol de la NASA, va explicar que permetre que Armstrong baixés primer va ser un canvi de protocol bàsic, ja que es tractava del comandant de la missió.

Segons aquest relat de la NASA, Armstrong va dir que mai se li va preguntar la seva opinió sobre si volia ser el primer home a sortir i la decisió no es va basar en el rang.