Una proesa tan increïble com portar l'ésser humà a la Lluna no va estar exempta de nervis, imprevistos i preocupacions, però també de dades curioses i anècdotes. Qui va confeccionar els vestits? Quantes banderes hi ha al satèl·lit terrestre? Van viatjar assegurats els tres astronautes d'aquesta fita? Dades que han estat recopilades gràcies a tècnics que van treballar a l'operatiu, al departament de Cultura Científica de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) a Espanya i a la NASA han permès conèixer aquestes curiositats.

Sense assegurança de vida

La tripulació de l'Apol·lo 11 va haver de viatjar a la Lluna sense assegurança de vida, ja que cap companyia volia assumir el risc. La solució la va acabar donant un grup filatèlic, que va ser crear unes targetes postals amb un disseny especial i la signatura dels tres, les quals van quedar en possessió de les seves famílies per si la missió fallava.

Vestits confeccionats a mà

Els vestits espacials de la missió Apol·lo 11 van ser confeccionats a mà per treballadors de la marca de llenceria Playtex. Estaven compostos per 21 capes aïllants i protectores fetes amb diferents materials com niló, neoprè, tefló o nomex.

Una avaria inoportuna

Hores abans del llançament de l'Apol·lo 11, una avaria en un dels satèl·lits (concretament l'Intelsat 3) va amenaçar de frustrar la missió, però només dues hores i cinc minuts abans de l'hora especialistes de la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya i de la NASA van aconseguir una solució alternativa que garantia la comunicació permanent amb els astronautes.

La frase de la discòrdia

«Aquest és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la Humanitat». Aquesta és la frase que va dir Neil Armstrong en trepitjar la Lluna, una frase que gairebé només ell sabia i amb la qual després va haver-hi polèmica: un petit pas per a «l'home» o per a «un home»? Ell sempre ha insistit que va dir per a «un home» i les tecnologies més avançades, com un programari d'edició de so, a més d'experts en lingüística i àudio, li van donar la raó gairebé quatre dècades després.

La bandera es va moure

La bandera de la missió Apol·lo 11 ja no està al mateix lloc; la van situar massa a prop del mòdul lunar i aquest la va llançar a terra quan es van posar en marxa els motors per abandonar la Lluna. Queden cinc banderes de missions posteriors, tot i que ara són blanques per la radiació ultraviolada.

Distància de seguretat

Els espectadors que van assistir al llançament des de Cap Canaveral es trobaven a 5,6 quilòmetres de distància de la zona d'enlairament. La NASA havia calculat que la distància mínima de seguretat per observar aquest esdeveniment era 4,8 quilòmetres, per si es produïa alguna explosió. Des de casa, bars i altres emplaçaments, 600 milions de teleespectadors de tot el món van escoltar les primeres paraules d'Armstrong.

La Lluna, propietat privada

La casa de subhastes Sotheby 's de Nova York va vendre per 1,8 milions de dòlars una bossa amb restes de pols lunar utilitzada per Armstrong. La bossa podria ser l'única mostra de material lunar que es troba legalment a mans privades, ja que la major part de l'equipament de l'Apol·lo 11 es conserva a la col·lecció nacional del Museu Smithsonian de Washington.

A causa que es va produir un malentès burocràtic, va ser oferta per error en una subhasta pública al febrer de l'any 2015 i va acabar en mans de l'advocada de Chicago Nancy Lee Carlson, que la va adquirir per 995 dòlars. Carlson va enviar la pols gris fosc a la NASA, que va verificar la seva autenticitat i la va confiscar com a propietat del Govern, ja que la possessió privada d'objectes lunars està prohibida. L'advocada va presentar una demanda i un jutge va determinar que, en haver-la adquirit legalment, tenia dret a conservar-la.

Ofici religiós a la Lluna

Buzz Aldrin ha estat l'únic astronauta que ha celebrat un ofici religiós a la Lluna: va demanar permís a l'església presbiteriana per poder prendre la comunió, per això es va emportar un lot format per una forma sagrada i una mica de vi.

Els astronautes, toreros

Després de la gesta d'arribar a la Lluna, els astronautes es van embarcar en una altra no molt menor, una gira mundial que, entre altres països, els va portar a Espanya, on els van regalar tres vestits de torero i els seus corresponents barrets, que Armstrong, Aldrin i Collins es van posar, tot i que, segons les imatges de l'època, amb cara de circumstàncies. Memorable va ser el pòster gegant publicat al setembre de 1969 per la revista La Actualidad Española, que, en el que sembla un fotomuntatge, presenta els astronautes vestits de toreros amb el títol «Olé, Astronautes», i com a subtítol: «amb bon humor desitgem una feliç estada a Espanya als tres primers espases de la Lluna».

El futbol, sempre present

Va viatjar a la Lluna una banderola de l'equip Independiente d'Argentina? Boris Lisnovsky, extresorer i exvicepresident d'aquest club de futbol diu que sí. La premsa argentina explica que tot va sorgir d'una idea magistral d'Héctor Rodríguez, llavors secretari de Cultura i de Relacions Públiques del club d'Avellaneda, qui va proposar convertir els tres astronautes en socis honoraris. Després, se'ls va enviar un banderí i equipament.

Una cuina de luxe

La cuina espacial de l'Apol·lo 11 va ser dissenyada per Whirlpool, i incloïa una petita nevera, un congelador, un forn, un sistema d'aigua autoescalfable, espai d'emmagatzematge i un dispensador per a residus secs i un altre per a humits. La cuina podia emmagatzemar 126 àpats complets per a catorze dies.