Quan va saber que la investidura fracassaria?

Mai vam confiar en tirar-la endavant. Amb els resultats electorals semblava possible, però hi havia elements per no confiar-hi, com els antecedents. Sempre hi ha hagut sobre de la taula el que va passar el 2016. Després, en veure l'actitud de Podem, sempre d'exigència... No hi va haver tan sols una idea de govern de coalició, el que hi havia era l'aspiració d'un cogovern amb dos caps.

Vostès van tancar la porta al fet que Pablo Iglesias formés part d'aquest executiu.

Fixi's: s'avança en el procés quan el president diu que no pot ser-hi el líder de Podem, perquè un govern amb dos caps seria un no viure. Però a partir d'aquí, l'estil és més de rebentar la negociació que d'avançar: contínues filtracions i desqualificació de les ofertes perquè diuen que són decoratives. A negociar hi van dues persones de confiança d'Iglesias que no traslladen amb rigor els temes. Aquest és el motiu de la nostra filtració d'última hora. Quan un vol arribar a un acord no filtra.

Assumeixen el Govern i el PSOE algun error en tot aquest procés?

Segur.

Van trigar massa a negociar un programa i una estructura?

Era complicat, perquè vam tenir al mig unes eleccions municipals i autonòmiques, i les negociacions en aquests àmbits. I després, perquè el plantejament era molt diferent: el nostre era d'un govern en solitari i el d'ells, un cogovern. Qui es va moure va ser el PSOE, que va passar a proposar un govern de cooperació, després un amb participació d'independents i, finalment, una coalició. El president va cedir al final sobre els noms i després es va cedir sobre les àrees.

Pablo Echenique deia que eren departaments buits...

Doncs a mi em treien Habitatge de Foment, amb la polèmica que he tingut. Per què tant d'interès llavors en el decret sobre el lloguer? És absurd. Miri, se'ls va oferir en principi (després, ja no) un Ministeri de Cooperació Exterior i Immigració. El braç fort de la política exterior, el que té recursos, i una política d'Estat com la d'estrangeria són decoratius? Agricultura ho és?

Què va passar amb l'assumpte de la vicepresidència?

Ells volien una vicepresidència molt peronista, amb els nens de 0 a 3 anys, els dependents i els ancians, i vam decidir que assumissin complet el ministeri d'Afers Socials actual. Però és igual, quan aconseguien alguna cosa ho reobrien. És una falta de visió i perspectiva històrica, perquè no importa el que portes, sinó on ets, que entris al Consell de Ministres, perquè això vol dir que opines de tots els temes. No han valorat el que representava que una formació a l'esquerra del PSOE entrés per primera vegada en un govern des de la II República, que en quatre anys poguessin passar de les assemblees als carrers a l'executiu.

Està descartat reprendre la negociació amb Podem?

Això està relacionat amb la maduresa. Quan un és un nen, el factor temps no existeix, sempre és il·limitat, però a la vida cal entendre que hi ha un temps per a tot i el del Govern era aquest.

I ja ha passat?

No l'han aprofitat.

Quina ha estat la clau?

No hi ha hagut debat sobre el programa, quelcom bàsic per governar, juntament amb una mínima confiança. Sempre hi ha hagut desconfiança. La seva idea bàsica per estar al Govern era que no confiaven en nosaltres. Pablo Iglesias ha estat fent xantatge tota l'estona. En un moment d'ofensiva de la dreta, ha estat jugant amb els temps i amb si al setembre doblegarà el braç al PSOE.

Pot haver-hi alguna cosa al setembre?

Al setembre tot és molt complicat. És un nou curs, un altre ànim, la diada, els judicis del Procés, el Brexit...

El que deia Gabriel Rufián.

Indica a quin nivell hem arribat. Reconeix que no estaran en condicions d'abstenir-se al setembre. Ara sí, perquè preferien que la sentència del Procés la gestioni un govern d'aquesta naturalesa que no un de la dreta o que sigui un element de campanya.

Dirigents de Podem afirmen que la situació es pot reorientar.

Monedero diu que ha estat com una broma i que tornem a negociar acceptant l'última oferta. Al final, el que queda de tota aquesta diferència són les formes i les actituds: la desconfiança. Tot això fa impossible un govern de coalició.

Els ponts, per tant, estan trencats?.

És evident que s'ha assajat un govern de coalició i ha fallat l'elemental: la confiança.

I en què pensa Pedro Sánchez ara quan parla d'explorar noves possibilitats?

Ha d'oferir alguna cosa a la resta de grups per aconseguir alguna cosa si el tornen a proposar de candidat, perquè la candidatura està esgotada

Qualsevol solució és millor que repetir eleccions?

Qualsevol solució què és?

Una gran coalició a l'estil alemany. A la patronal la sedueix.

La dreta s'ha permès amb certa frivolitat quedar-se al marge de la responsabilitat. Ells volien que pactéssim amb Podem per mantenir el seu relat de govern radical. Ara els toca el torn a ells. Ja no tenen aquesta excusa.

La pilota està a la teulada de la dreta llavors?

Sí, perquè estem en un problema de governabilitat. Si no hi ha govern, no hi ha pactes d'Estat ni hi ha res. El que procedeix ara és desbloquejar.

Han de fer el que va fer el PSOE el 2016?

Llavors un òrgan del que jo formava part va decidir que era necessari abstenir-se i jo ho vaig acatar encara que no hi estava d'acord. No ho vam fer pel PP, ho vam fer per desbloquejar i no aprofitar-nos de la limitació d'un procediment de fa 40 anys. Ara estem en el mateix cas.

Canviaria alguna cosa després d'unes eleccions, si n'hi ha?

No. Per això el president va dir que el primer acord seria canviar la forma d'investidura. Als petits els treu la possibilitat de trencar el tauler. Anar a eleccions fins que algú s'imposi és una perversió. Però és el problema de la política a Espanya, que ha d'haver-hi algú que guanyi i un altre que perdi. Mentre Iglesias pensi que cada vegada que el PSOE guanya, perd Podem i a l'inrevés, no pot funcionar. En els acords tots guanyen. I ell llança l'última oferta perquè vol deixar clar que ha guanyat.

És una forma també d'estar sempre en campanya, de cap manera preelectoral.

Miri, és possible que no governem sense Podem, però el PSOE ja ha governat sol i enlloc està escrit que no ho torni a fer. El que sí és clar és que Podem mai governarà si no és de la mà del PSOE. Aquesta era la seva oportunitat, però m'he adonat que són d'una cultura política incapaç de vendre l'èxit.

No és qüestió també de personalismes, perquè l'esquerra sí que ha pactat a la Comunitat Valenciana, per exemple?

Evidentment les persones compten molt en organitzacions tan personalistes com Podem o Ciutadans. Cs és Albert Rivera avui per avui i Podem és Pablo Iglesias.

Insisteixo en el cas valencià...

Les exigències no són les mateixes, ja que ho diu. La vicepresidència del Consell que té Podem no és decorativa? I el Ministeri de Ciència o el d'Agricultura, sí? A més, una comunitat autònoma no és l'Estat; no té exèrcit, ni política exterior, ni CNI. No té res a veure. I el nostre acord era sobre la base de no tenir majoria. A la Comunitat Valenciana l'esquerra si la té i les contradiccions entre els socis és més fàcil resoldre-les perquè tens el suport parlamentari.

L'esquerra compleix al final la màxima històrica que és incapaç d'entendre's.

És la part lamentable: regalar l'espectacle a la dreta en viu i en directe, però es va visualitzar que la possibilitat tenia poc recorregut per la desconfiança i el recel.

Amb sinceritat màxima, veu possible evitar la repetició d'eleccions?

Estem obligats a impedir-les, perquè és tant com no acceptar el resultat de les urnes i perquè podem estar en una situació molt semblant.