El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón va acordar imputar com a persona jurídica el BBVA pels presumptes delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis relacionats amb la una operació d'espionatge encarregada el 2004 al comissari jubilat José Manuel Villarejo. Així, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 va acceptar la petició realitzada per la Fiscalia Anticorrupció d'investigar si el banc hauria encarregat a Cenyt, grup empresarial del comissari, serveis d'espionatge a diferents persones.
Aquesta investigació s'emmarca en la novena peça del cas Tàndem, relativa als treballs exercits pel policia, que es troba en presó preventiva des de novembre de 2017, durant 13 anys a canvi d'una quantitat estimada en uns 10 milions d'euros.
El jutge García Castellón va acordar en una interlocutòria requerir al BBVA que designi la persona que a partir d'ara el representarà davant l'Audiència Nacional. D'aquesta manera, el magistrat va rebutjar la petició de l'entitat financera de personar-se a la causa com a perjudicada, d'acord amb l'article 31 bis del Codi Penal, que permet traslladar a la persona jurídica la responsabilitat penal pels delictes comesos per les persones físiques.
L'instructor va acceptar aquesta petició després d'estudiar l'informe presentat per la Fiscalia Anticorrupció dimecres passat, en el qual va sol·licitar la imputació del banc com a persona jurídica, per haver presumptament contractat l'excomissari quan encara era policia en actiu. Així mateix, el Ministeri Públic també va rebutjar en el seu escrit la possibilitat que l'entitat financera es personés en el cas com a perjudicada.
Segons Anticorrupció, el BBVA dirigit per Francisco González va contractar l'entramat empresarial del comissari jubilat José Manuel Villarejo per al desenvolupament de serveis d'intel·ligència, «de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit», a més de seguiments personals i accés a comunicacions o documentació bancària que, segons el seu parer, van suposar «múltiples» vulneracions de drets fonamentals de diverses persones.
La Fiscalia va afirmar que l'anàlisi de la documentació en suport paper i digital confiscada en els escorcolls practicats al mes de novembre de l'any 2017 i de la documentació aportada per BBVA s'acreditaria que la contractació i els pagaments presumptament il·lícits a la mercantil Cenyt van afectar diverses àrees sensibles del banc i diversos executius de l'entitat durant un perllongat període.
Així mateix, destacava en el seu escrit que algun dels directius investigats, la identitat del qual no es dónava a conèixer en estar la causa secreta, hauria percebut dons de l'entorn del Grup Cenyt per facilitar les contractacions.
Causa complexa
Aquesta peça de la causa Tàndem, la número 9, és molt complexa i ha anat creixent a mesura que ha avançat la tasca dels investigadors. Podria considerar-se una causa en ella mateixa, donada l'abundància de contractes i d'arestes en cada un dels treballs que la mercantil de Villarejo hauria anat exercint per al BBVA des de l'any 2004. La part més coneguda és l'anomenada operació Trampa, el desplegament de la qual hauria orquestrat Villarejo per aconseguir frenar el desembarcament de la constructora Sacyr al Consell d'Administració del banc.
Paral·lelament, la Fiscalia Anticorrupció va retirar la petició feta la setmana passada al jutge del cas Villarejo perquè fixés una fiança de mig milió d'euros a qui va ser cap de l'Àrea de Riscos i Recuperacions Immobiliàries del BBVA Antonio Béjar González per eludir la presó. Aquesta última decisió del Ministeri Públic té lloc després de l'última declaració com a investigat.
