El Comitè Federal de Mercat Obert de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va decidir rebaixar els tipus d'interès en un quart de punt percentual, fins a un rang objectiu d'entre el 2% i el 2,25%, complint així les expectatives dels mercats. Es tracta de la primera baixada del preu del diner des de finals del 2008, quan el llavors president de la Fed, Ben Bernanke, va abaixar de forma efectiva els tipus fins al 0%.
La Fed va justificar la seva decisió en les «implicacions» dels desenvolupaments globals per als pronòstics econòmics, així com en les «febles» pressions inflacionistes, que han allunyat l'augment dels preus de l'objectiu del 2%. La rebaixa de tipus «dona suport a la visió del Comitè Federal que l'expansió sostinguda de l'activitat econòmica, unes fortes condicions del mercat laboral i la inflació propera al 2% són els resultats més possibles, però que les incerteses sobre aquest pronòstic estan molt presents», va destacar l'institut emissor.
De cara al futur, l'organisme nord-americà va insistir que prendrà les seves decisions basant-se en les noves dades econòmiques que rebi amb l'objectiu de «sostenir l'expansió», fet pel qual no ha prefixat un camí a seguir ni ha anticipat una nova retallada abans que acabi l'any.
La decisió de rebaixar els tipus va ser aprovada per vuit vots a favor, incloent el president de la Fed, Jerome Powell, i tot i els vots en contra de la presidenta del Banc de la Fed de Kansas, Esther George, i el president del Banc de la Fed de Boston, Eric Rosengren, que estaven a favor de mantenir sense canvis els tipus d'interès. Cap banquer central va votar a favor d'una rebaixa de 50 punts bàsics.
De forma paral·lela amb la decisió de rebaixar els tipus d'interès, l'autoritat monetària també va assegurar que deixarà de reduir el seu balanç, que va engrandir després d'anys comprant actius per expandir l'economia, a l'agost, dos mesos abans del que havia anunciat prèviament.
