La prohibició de l'ús de peces que cobreixen el rostre en els espais públics d'Holanda va entrar en vigor ahir enmig de la negativa de les autoritats a exigir el seu compliment, la qual cosa fa témer el fracàs d'una llei dissenyada per a unes 200 dones que, es calcula, porten burca al país.
La llei està dirigida a les que utilitzen peces islamistes com el burca (vel integral que cobreix tota la cara, amb una reixeta a l'altura dels ulls) i el niqab (només deixa a la vista els ulls), però també als qui utilitzin un casc integral o alguna variant de passamuntanyes, una cosa bastant habitual en les èpoques de baixes temperatures.
La prohibició parcial -i no total, perquè no inclou el carrer- afecta hospitals, escoles, transports (trens, autobusos i tramvies) i edificis públics com ajuntaments, comissaries, ministeris o alguns museus de control estatal.
El vicepresident del Consell Nacional de Mesquites Marroquines, Said Bouharrou, entén que «sigui estrany veure una dona caminant amb un niqab negre, que pot fins i tot espantar els nens», però assegura que aquest «deu ser un tema de debat social en el qual no cap aquesta solució del Govern a un problema que no existeix» a Holanda.
«Aquesta prohibició crearà més danys que solucions i una menor cohesió social. Serà contraproduent i donarà lloc a situacions idiotes en les quals defensors i opositors s'enfrontin. El Govern ha de dedicar-se a temes més importants, en lloc de regular el comportament de 200 dones amb una llei general», lamenta.
En el barri multicultural Schilderwijk, a la Haia, un grup de cinc dones musulmanes es declaren contràries a l'ús de la peça islamista que oculta la cara, però, en una conversa, coincideixen a condemnar la prohibició perquè consideren que té «una base racista que té com a blanc a la comunitat musulmana».
En un dels mercats més coneguts de la capital política d'Holanda, Ibrahim, qui regenta un lloc on també té peces com el vel (que només cobreix el pèl i, per tant, no està inclòs en aquesta prohibició) i el niqab, no tem una reducció en les vendes perquè confia que «les dones no cediran» davant la llei i «s'aferraran a la religió, malgrat les amenaces» de ser multades.
