El president del Govern d'Aragó, Javier Lambán, va manifestar que la Comunitat autònoma «té reptes importants», però també «grans oportunitats» que «per a la seva gestió reeixida» no poden dependre d'un sol partit «i no poden ser privatius de l'esquerra o la dreta, necessiten gobernazas transversals, moderades, plenament instal·lades a la centralitat», com així ho van demostrar els resultats de les eleccions autonòmiques del passat 26 de maig.

Lambán es va pronunciar així en el discurs realitzat després de prometre el seu càrrec, després de ser reelegit president de la Comunitat dimecres passat, acte que es va celebrar al Palau de l'Aljafería, a seu de les Corts d'Aragó.

En l'acte van participar, la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, Carmen Calvo, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos, així com el president del Parlament autonòmic, Javier Sada, l'alcalde de Saragossa, Jorge Azcón, el Justícia d'Aragó, Àngel Dolado, a més de diputats i representants d'altres parlaments autonòmics i altres autoritats civils i militars.

Temptació frontista

Lambán, que va apel·lar «a fugir de qualsevol temptació frontista», va apuntar que «la propera setmana es va a constituir un govern de coalició entre quatre partits polítics d'ideologia diverses, però agrupats al voltant d'un ideal més suggerent, una manera de pensar i construir Aragó com un projecte comú».

A més d'expressar el seu agraïment als grups que han fet possible la seva investidura, PSOE, podem-Equo, Chunta Aragonesista (CHA), Partit Aragonès (PAR) i Esquerra Unida, així com als ciutadans que van triar als diputats d'aquests grups, va advocar per la «centralitat en la política» i per «l'anteposició de l'interès general als interessos de partit».

Lambán va esgrimir que la política «no pot fer-se només amb el cap, també requereix de passió» i d'un «punt de bogeria raonada», per apel·lar «al genial cavaller errant Don Quixot de la Manxa i a la seva altíssima visió i alta alçada de mires per compartir propòsits entre tots abans d'encaminar els nostres esforços polítics per la via de la nostra ideologia».

Al seu entendre, a partir d'aquí, «s'obre un espai de col·laboració amplíssim i allà s'ha inscrit la feina d'aquestes quatre forces per formar el govern dels propers quatre anys», un «acord de cooperació» que «té com a norma rectora l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, que és en si mateix un programa polític formidable».

L'instrument és l'autogovern

Lambán va afegir que instrument és l'autogovern, particularment el govern de la Comunitat, per aconseguir un Aragó més social, verd, digital «i plenament alienat i compromès amb la Constitució i amb Espanya».

El president d'Aragó va desgranar algunes de les línies d'acció del nou Executiu, com aconseguir una Comunitat «d'homes i dones lliures i iguals», on hi hagi més drets, un Aragó que trobi «solució al problema demogràfic», que és tant com reinventar i fer un model habitacional que s'inscrigui en els paràmetres actuals de l'economia i sigui respectuós amb biodiversitat i el medi ambient».

Igualment, va plantejar el desenvolupament d'un Aragó «digital», per impulsar la indústria 4.0, amb el coneixement com a «principal factor de creixement» per subratllar que en aquesta Comunitat «sobra talent» i aquest pot ser territori «líder en aquesta matèria».

Alhora, va apostar per un Aragó «fermament alienat amb la Constitució de 1978 i amb aquest gran país que és Espanya» perquè aquesta terra és «part constituent i constitutiva» d'aquesta nació, cosa que «l'obliga a contribuir a la solució dels seus problemes i l'emplaça a construir l'Espanya del segle XXI des de l'exercici de l'autogovern».