La designació de la Xina com «manipulador de divises» per part dels Estats Units, més simbòlica que efectiva, estén i aviva encara més les flames de la guerra comercial, alhora que allunya la possibilitat de un acord entre les dues potències econòmiques.

«L'economia xinesa s'està enfonsant. Ja no és la potència que era fa vint anys», va afirmar Larry Kudlow, assessor econòmic principal del president nord-americà, Donald Trump, en declaracions als periodistes a la Casa Blanca.

Les paraules de Kudlow es produeixen tot just un dia després que el Tresor nord-americà designés a la Xina com a «manipulador de divises», cosa que no passava des de 1994.

La disputa comercial entre Pequín i Washington, amb l'aplicació recíproca d'aranzels per valor de milers de milions de dòlars, ha pujat així un esglaó més i entra en el complex àmbit de les divises.

Amb aquesta designació, Washington es permet contactar amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per examinar la suposada intervenció de Pequín en el mercat de divises, tot i que l'organisme internacional en el seu informe anual de tipus de canvi fa uns mesos va considerar al iuan alineat amb els fonaments econòmics.

«Crec que l'FMI serà molt més analític i objectiu en l'avaluació del que ha estat el polititzat Tresor dels Estats Units», va dir Stephen Roach, economista de la Universitat de Yale en declaracions a la cadena CNBC.

L'anunci del Tresor, com gairebé sempre en l'Administració Trump, va ser precedit per un tuit del president.

«La Xina va deixar caure el preu de la seva divisa a gairebé un mínim històric. Se l'anomena 'manipulació de divises'. Estàs escoltant, Reserva Federal (Fed)?», Va afirmar Trump en una sèrie de missatges a la xarxa social Twitter el dilluns.

El mandatari ha demanat de manera reiterada a la Fed que abaixi els tipus d'interès per recolzar l'activitat econòmica i va criticar la seva última retallada de 25 punts bàsics com a «decebedora».

Un iuan més feble vol dir que els productes xinesos denominats en dòlars són més barats, cosa que ajudaria a frenar l'efecte negatiu dels nous aranzels nord-americans sobre la seva competitivitat, encara que el preu a pagar serà un augment del cost de les importacions.

Res comparat amb els aranzels

Per als analistes, però, la decisió del Tresor no comporta grans conseqüències, ja que les possibles represàlies són res comparades amb l'impacte dels aranzels del 25% aplicats ja per Trump a importacions xineses per valor de 250.000 milions.

Trump ha amenaçat amb gravàmens addicionals a partir de setembre del 10% a les restants importacions des del gegant asiàtic, per valor de 300.000 milions de dòlars.

«Són més simbòliques que efectives. (El que busca Trump) és colpejar de qualsevol manera possible. Sap que la Xina no vol ser considerada una manipuladora de moneda», va explicar a Efe Tim Duy, professor d'Economia de la Universitat d'Oregon.

De fet, ha afegit el professor universitari, «la Xina ha estat treballant per a evitar que el iuan s'afeblís. Sense intervenció, es debilitaria. I les polítiques comercials de Trump forcen aquesta debilitat».

Duy va remarcar que la designació sí que afegeix «indirectament» pressió a la Fed de cara a la reunió de setembre, on podria tornar a baixar el preu del diner als EUA, ja que crea addicional incertesa empresarial i en els mercats.

La cotització del iuan, la moneda xinesa, es va estabilitzar respecte al dòlar nord-americà després que ahir caigués per sota de les 7 unitats per primera vegada des de 2008, un descens que va castigar a les borses de tot el món. El Banc Popular de la Xina, el banc central del país, va establert el punt mitjà diari de negociació del iuan enfront del dòlar en 6,9683 unitats.

No obstant això, la moneda xinesa es va depreciar posteriorment i cotitzava al voltant dels 7,02 iuans per dòlar. A més, el banc central va anunciar que emetrà lletres a Hong Kong per 30.000 milions de iuans, una mesura que pot limitar les vendes a curt de la divisa.