El president de Rússia, Vladímir Putin, va ordenar una represàlia «simètrica» al recent assaig efectuat pels Estats Units amb un sistema de míssils idèntic al que té desplegat a Romania i Polònia. Els Estats Units van confirmar la prova del sistema MK-41, que va tenir lloc diumenge passat a Califòrnia, i que segons Rússia hauria violat les condicions del Tractat d'Armes Nuclears d'Abast Intermedi, un text del qual els Estats Units es va retirar oficialment aquest mes.

«Ordeno al Ministeri de Defensa de Rússia, al Ministeri d'Exteriors i altres departaments específics que analitzin el nivell d'amenaça creada per les accions dels Estats Units al nostre país i prendre mesures exhaustives per preparar una resposta simètrica», va anunciar Putin després d'una reunió amb el seu Consell de Seguretat.

En un altre ordre de coses, un desplegament de seguretat sense precedents en què participen gairebé 20.000 agents, 7.000 d'ells membres de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Ertzaintza i altres 13.000 de les forces franceses que actuen a territori gal, mantenen blindada la frontera francoespanyola a Irun amb l'objectiu de garantir el desenvolupament pacífic de la cimera del G7 a Biarritz (França).

El dispositiu més imponent que han vist en les últimes dècades els habitants d'ambdós costats del Bidasoa ultimava ahir els seus preparatius hores abans de l'arribada, prevista per a avui, dels principals mandataris dels set països més industrialitzats del món (Alemanya, Canadà , Estats Units, França, Itàlia, Gran Bretanya i Japó), que participaran en una reunió a la qual el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, acudirà com a convidat.

De forma paral·lela, diferents organitzacions socials duen a terme una «contracimera» des de dimecres, que s'ha desenvolupat entre Irun i les localitats basc-franceses de Baiona i Urrugne sense cap tipus d'incident, i l'acte central serà una manifestació que discorrerà avui entre Irun i Hendaia, dues ciutats separades pel riu Bidasoa.

Per part seva, el president francès, Emmanuel Macron, va voler donar la imatge que les preocupacions de la societat civil seran al centre de la cimera del G7 de Biarritz amb una successió de reunions amb ONGs ecologistes o defensores de drets, sindicats i empreses amb sensibilitat social. Aquestes trobades durant tot el dia al Palau de l'Elisi van ser el colofó dels preparatius d'una cimera que, en paraules del cap de la diplomàcia francesa, Jean-Yves Le Drian, mostren la voluntat de Macron de donar-li un enfocament «inclusiu».