Els plans del president dels EUA, Donald Trump, de celebrar la propera cimera del G7 al seu club de golf a Florida han reactivat el debat sobre els conflictes d'interessos derivats dels seus negocis, un tema que indigna experts en ètica però que amb prou feines ha tingut repercussions per al mandatari. «Això no es tracta de mi, es tracta d'aconseguir el lloc adequat», va assegurar Trump en anunciar que s'inclina pel seu propi resort de luxe a Doral (Florida) per acollir el 2020 la cimera del G7, una idea que alguns observadors consideren inconstitucional.
L'argument del «lloc adequat» va ser el mateix que va utilitzar dimarts una font propera al fiscal general dels EUA, William Barr, per justificar els plans del secretari de Justícia de celebrar a l'hotel Trump de Washington la seva festa nadalenca anual, que aportarà uns 30.000 milions de dòlars a l'establiment.
Els d'aquesta setmana són tot just dos nous exemples dels més de 2.300 possibles conflictes d'interessos en què Trump ha incorregut des que va arribar al poder el 2017, segons una investigació publicada aquest mes pel grup independent Ciutadans per la Responsabilitat i l'Ètica a Washington. A més, el mateix Trump ha esmentat o promocionat les seves propietats de luxe en almenys 70 ocasions en discursos oficials, segons una anàlisi del diari The Washington Post.
Quan va guanyar les eleccions el 2016, l'exmagnat immobiliari va cedir als seus dos fills homes majors el control del seu entramat empresarial, l'Organització Trump, però no va arribar a liquidar els seus interessos en aquests negocis, i el seu mandat ha estat esquitxat d'indicis que podria lucrar-se gràcies al seu càrrec.
«El seu control sobre l'Organització Trump proporciona un camí clar perquè moltes persones i entitats busquin guanyar-se el favor del president mitjançant despeses» a les seves propietats, va explicar la directora de Polítiques Públiques a l'independent Projecte de Supervisió del Govern, Liz Hempowitz.
Des de gener de 2017, quan Trump va arribar al poder, 111 funcionaris d'un total de 65 governs estrangers -entre ells els de Colòmbia, Equador, Perú i Brasil- han visitat alguna de les propietats del president, segons l'esmentat informe.
Les visites de T-Mobile
L'hotel de Trump a Washington, en particular, s'ha convertit en un lloc interessant per als que busquen promoure els seus interessos, com van demostrar les freqüents visites d'executius de la telefònica T-Mobile just abans i després que el Govern donés el seu vistiplau a la fusió d'aquesta empresa amb Sprint.
Però l'exemple més flagrant d'aquesta tendència, van assenyalar diversos experts, és la pressió del president perquè el seu club a Doral -els ingressos del qual han caigut el 69% en els últims dos anys, segons dades del comtat de Miami-Dade- aculli la propera cimera de les principals economies industrialitzades.
«Celebrar el G7 al seu club de Doral vol dir que sis governs estrangers pagaran grans quantitats de diners perquè els líders dels seus països vagin a un lloc del qual el president dels EUA es beneficia financerament de manera personal», va resumir Hempowitz. «No hi pot haver una violació més clara -va afegir- de la clàusula sobre emoluments» a la Constitució nord-americana, que impedeix a «qualsevol persona amb funcions públiques» rebre regals o pagaments de figures estrangeres.
Amb ella va coincidir Robert Gordon, expert en Ètica Governamental a la Universitat de Stanford, encara que també va recordar que, durant el mandat de Trump, el Departament de Justícia ha decidit que aquesta clàusula constitucional només s'apliqui a «oportunitats d'ocupació» i, fins ara, ha convençut d'això els tribunals.
Al juliol, una cort federal d'apel·lacions va invalidar una demanda de l'estat de Maryland i el Districte de Colúmbia, que acusaven Trump de violar aquesta clàusula constitucional i de perjudicar altres negocis a Washington en promocionar el seu hotel a la capital.
Altres litigis contra Trump per motius ètics també han estat infructuosos, el que ha generat una impressió d'impunitat entre els que veuen indicis de corrupció en les seves accions de Govern. Però una altra demanda que acusa el mandatari de violar la mateixa clàusula de la Carta Magna, presentada el 2018 per més de 200 legisladors demòcrates, segueix el seu curs als tribunals, i encara «podria tenir resultats», va recordar Gordon.
Mentrestant, Trump insisteix en el seu argument que, lluny d'enriquir-se, arribar al poder li ha ocasionat pèrdues d'«entre 3.000 i 5.000 milions de dòlars», sense aclarir la font de la dada. És l'al·legat d'un multimilionari que assegura haver-ho deixat tot pel bé del poble i que dona trimestralment el seu sou com a president, però que, al mateix temps, es nega a publicar la seva declaració d'impostos o a desfer-se dels seus interessos empresarials.
