Els partits de l'oposició al Regne Unit van acordar que continuaran bloquejant per ara l'avançament electoral que reclama el primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, favorit en els comicis. El cap de Govern necessita el suport de dos terços de la Cambra dels Comuns per avançar unes eleccions, un beneplàcit que ja li va ser negat dimecres. El líder de l'oposició, el laborista Jeremy Corbyn, va afirmar llavors que donaria el seu vistiplau a unes eleccions una vegada que la llei per impedir un Brexit sense acord fos signada per la reina Isabel II.

Aquesta legislació va ser ratificada ahir per la Cambra dels Lords i va quedar a punt per entrar en vigor dilluns, però els laboristes han decidit canvar la seva estratègia i sumar-sea una aliança amb altres forces opositores per vetar els comicis. Laboristes, liberal demòcrates i nacionalistes escocesos (SNP) i gal·lesos (Plaid Cymru) van coincidir que no donaran suport unes eleccions que se celebrin abans que es materialitzi l'extensió del termini de sortida del país de la Unió Europea.

«Estem d'acord en què el primer ministre ha iniciat una fugida. Boris està trencat. Tenim l'oportunitat de fer-lo caure», va explicar la líder del Plaid Cymru al Parlament britànic, Liz Saville.

El cap de Govern considera que l'amenaça d'un Brexit dur, un escenari que pot danyar tant el Regne Unit com a la UE, és la seva principal basa negociadora per obtenir majors concessions dels Vint-i-set socis comunitaris. En aquest sentit, Johnson va assegurar que hi ha hagut «progressos» en les negociacions amb Brussel·les, on l'enviat del Govern britànic per al Brexit, David Frost, ha continuat mantenint contactes. De moment, però, no hi ha hagut signes que la UE estigui disposada a suprimir de l'acord de sortida la clàusula per evitar una frontera a Irlanda del Nord, la principal exigència del mandatari britànic.

Amb les mans lligades ara per llei en la negociació i sense una majoria parlamentària, Johnson considera que l'únic camí viable per al seu Govern passa per un avançament electoral, que esperava fixar per al 15 d'octubre. Amb aquest calendari, confiava a recuperar la majoria parlamentària abans de la decisiva cimera europea del 17 d'octubre, en què espera arribar a un nou acord amb Brussel·les.

El primer ministre va perdre aquesta setmana l'escassa majoria d'un diputat amb la qual comptava en els Comuns, després que un dels seus diputats es passés al Partit Liberal Demòcrata. Poc després, va expulsar del grup parlamentari conservador els 21 diputats que es van rebel·lar contra ell per frenar un Brexit dur, fet pel qual la seva situació va passar a ser encara més precària i difícilment podria aprovar cap iniciativa al Parlament.

Després d'uns comicis, però, Johnson podria recuperar el control dels Comuns i, potencialment, intentar desfer el veto legal a un Brexit sense acord. Una enquesta de la firma YouGov suggereix que els conservadors obtindrien el 35% dels vots en unes eleccions, mentre que els laboristes sumarien el 25%, els liberal demòcrates el 16% i el Partit del Brexit l'11%.

A partir de dilluns, quan entri en vigor la llei aprovada ahir, el Govern comptarà amb un termini fins el 19 d'octubre per arribar a un acord sobre les condicions de sortida de la UE, o bé estarà obligat a sol·licitar una pròrroga. El text legislatiu proposa el 31 de gener de 2020 com la nova data per a la ruptura, si bé deixa oberta la porta al fet que sigui la Unió Europea la que decideixi la longitud del nou termini.

En tot cas, Johnson va rebre ahir una bona notícia en dictaminar el Tribunal Superior de Londres que és legal la seva polèmica decisió de suspendre les sessions del Parlament fins al proper 14 d'octubre. El Tribunal Superior de Londres va desestimar avui la demanda presentada per l'empresària Gina Miller, amb suport de l'exprimer ministre conservador John Major, contra la suspensió excepcional de l'activitat parlamentària a partir de dimarts que, que consideren inconstitucional.