El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, van demanar a tots els espanyols i als poders públics que acatin i respectin la sentència del procés independentista, que es coneixerà properament, probablement a l'octubre. La sentència del procés i les felicitacions pel «normal desenvolupament» de la vista contra els 12 líders sobiranistes van acaparar les al·lusions de tots dos en els seus respectius discursos amb motiu de l'obertura de l'any judicial davant el Rei, pronunciats dies després que el president de la Generalitat, Quim Torra, fes una crida a la desobediència «civil» si la sentència del Suprem no és absolutòria.

Sense esmentar expressament la resolució, Carlos Lesmes va afirmar en el seu discurs al Saló de Plens on el passat 12 de juny va quedar vist per a sentència el judici, que «el respecte al dret comporta ineludiblement el respecte a les decisions judicials» perquè «el nostre Estat no serà democràtic si no es garanteix el respecte al dret».

Més directa va ser Segarra, que per part seva va destacar la «imperiosa obligació» de tots els espanyols d'«acatar la sentència que es dicti» en el judici del procés, «sigui quin sigui el seu sentit», ja que l'única manera «possible» de garantir la convivència en un Estat democràtic és mitjançant el respecte a la llei.

Aquestes crides es van produir a escasses setmanes que es faci pública la sentència que condicionarà a curt i mig termini l'agenda política estatal i autonòmica, especialment a Catalunya, els líders independentistes de la qual anticipen ja una resposta contundent en cas que hi hagi una condemna.

Plenament conscients del que ha suposat un judici «tan mediàtic», tots dos van aprofitar l'ocasió per elogiar la resposta i el treball dels jutges i fiscals que van intervenir en l'enjudiciament, que van ser fortament qüestionats durant tota la vista pels líders independentistes, encapçalats per l'expresident Carles Puigdemont i per Quim Torra, que va titllar el judici de «farsa».

De fet, les primeres paraules de Lesmes van ser per posar en valor els set magistrats del tribunal, els quals han representat «una vegada més el compromís dels nostres jutges amb la defensa dels valors de l'Estat de dret que són proclamats per la Constitució», com així ho va traslladar al president d'aquest tribunal, Manuel Marchena.

Per a Lesmes, el judici del procés no és res més que «el paradigma d'aquests milers de processos que se celebren cada dia al nostre país, dirigits per jutges anònims, que es construeixen sobre els pilars de la responsabilitat, dedicació, professionalitat i recerca constant de la protecció dels drets dels ciutadans, sense distingir entre grans i petits plets».

Igualment, Segarra va defensar que la Fiscalia «ha actuat de manera autònoma, interpretant i aplicant les lleis de conformitat amb criteris estrictament jurídics, fixats a través del lliure debat entre excel·lents professionals del dret». «Davant l'extraordinària gravetat dels fets» que es van jutjar, la fiscal general de l'Estat va defensar que la resposta de la justícia «ha estat l'aplicació serena, ferma i rigorosa de la llei».

Lesmes no va deixar passar l'oportunitat de recordar el bloqueig en la renovació del Poder Judicial a causa de la paràlisi política i va expressar el seu temor que, si segueix així, pugui «contribuir» al seu «descrèdit». Més de nou mesos -va destacar Lesmes- d'un Consell en funcions que té la «decisiva tasca» de vetllar per la independència dels jutges, i «no ha de córrer el risc de veure's debilitat per causes que li són completament alienes». Per això, va recordar a «tots els poders públics» la seva «obligació» de «preservar les institucions». I com ja és costum des que és president del CGPJ, Lesmes ha reclamat una reforma "integral" d'una Justícia amb una estructura territorial del segle XIX, que "només" pot ser "abordada des d'un ampli acord polític" o "difícilment" es podran superar "les deficiències" que generen "retards moltes vegades difícils d'entendre pels ciutadans".

En matèria de violència masclista, Segarra ha advertit de la "insuficient o deficient valoració del risc de les víctimes" i ha convidat a reflexionar sobre la suficiència "dels mitjans disponibles i el seu irregular desplegament" al territori.

"No podem ocultar", ha reconegut Segarra, que de les 49 dones assassinades l'any passat, només 16 havien formulat denuncia, una xifra que, no obstant això, suposa "un increment" en gairebé 12 punts (del 20,75 al 32,65 per cent)