Quezada, entre plors durant les dues hores i mitja que va durar la seva declaració, va respondre a preguntes de la fiscal Elena María Fernández i del seu advocat, Esteban Hernández Thiel, en la segona sessió d'aquest judici que se celebra a l'Audiència d'Almeria, que va concloure amb les compareixences a porta tancada dels pares, l'àvia i una cosina de Gabriel. D'aquestes tres últimes declaracions no va transcendir res, més enllà que la mare, Patricia Ramírez, va ser l'única a no utilitzar un biombo per testificar davant l'acusada.

Quezada, que va negar problemes amb la mare o amb el nen i que va assegurar que tenia pensat suïcidar-se el dia en què va desenterrar el cadàver del menor de 8 anys i va ser detinguda, va exposar la seva versió dels fets ocorreguts al febrer de l'any passat. Així, va relatar que va acudir a la casa de Les Hortichuelas Bajas, a Níjar (Almeria), els dies previs del pont del 28 de febrer i que el 27 -dia de la desaparició del menor- va trobar Gabriel a la sortida de la casa de la seva àvia i van anar tots dos a Rodanquilar.

Va dir que un cop allà va cridar al petit i que el va veure dirigir-se a ella amb una destral a la mà i que li va dir que era «lletja», que no volia que estigués amb el seu pare i que marxés al seu país. «Simplement li vaig tapar la boca, no volia fer-li mal al nen, volia que callés»; li va posar la «mà dreta a la boca i al nas, no recordo al clatell o on», va afegir. Segons va relatar, estava «molt nerviosa», i quan el va deixar a terra, «ja no respirava». Després d'això, es va quedar bloquejada, i va decidir finalment enterrar el cadàver.