El Govern britànic va patir un dur cop després que la Justícia escocesa declarés «il·legal» la decisió del primer ministre, Boris Johnson, de suspendre el Parlament en el període previ a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, el 31 d'octubre. El Tribunal d'Apel·lació d'Escòcia va considerar que l'acció de l'Executiu conservador, que va aconsellar a la reina Isabel II ratificar la decisió de clausurar les cambres des de dimarts fins al 14 d'octubre, va trencar la legalitat i va estar motivada «pel propòsit inapropiat d'obstaculitzar el Parlament».

Després de conèixer el dictamen, el Govern va comunicar que recorrerà la sentència davant el Tribunal Suprem, la màxima instància judicial del Regne Unit, que haurà de decidir sobre aquest i un altre cas similar dimarts que ve en una sessió presidida per nou magistrats.

Els tres jutges a Escòcia, presidits per Lord Carloway, van emetre el seu veredicte per unanimitat, però no van donar cap ordre específica perquè les sessions de la Cambra dels Comuns es reprenguin, sota l'argument que el cas arribarà al Suprem.

A més del cas escocès, el Suprem haurà de pronunciar-se sobre un altre que persegueix el mateix objectiu i que va ser presentat a Anglaterra per l'activista contrària al Brexit Gina Miller. En el cas de Miller, el Tribunal Superior de Londres havia decretat la setmana passada que la suspensió parlamentària no és il·legal i que es tracta d'un assumpte polític, de manera que l'activista i empresària va decidir apel·lar al Suprem.

D'altra banda, el primer ministre britànic, Boris Johnson, «no farà» un pacte electoral amb el líder del Partit del Brexit, Nigel Farage, en cas que hi hagi comicis anticipats al Regne Unit, va assegurar un portaveu de l'Executiu. Una font del Partit Conservador de Johnson va assenyalar que Farage, antic dirigent de l'euròfob Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), i el milionari Aaron Banks, que el finança, «no són gent apropiada» i «no hauria de deixar-se mai que s'acostessin al Govern».

Anuncis a dos diaris

Farage va formalitzar la seva proposta, efectuada el cap de setmana, amb la publicació d'anuncis a dos diaris britànics, en els quals ofereix al líder conservador col·laborar per «assegurar una gran majoria pro-Brexit i destruir el Laborisme de Jeremy Corbyn».

Paral·lelament, l'Executiu va divulgar els documents interns de l'anomenada Operació Martell Groc, el pla de contingència per a un Brexit caòtic, tal com li havia reclamat el Parlament. En un text de només sis pàgines que data del passat 2 d'agost, el gabinet de Johnson preveu retards de fins a tres mesos al canal de la Mànega, fortes pujades del preu de l'electricitat i problemes en el subministrament de menjar i medicaments. La Cambra dels Comuns havia exigit al Govern que donés a conèixer el seu pla per a un Brexit caòtic, ja que Johnson insisteix que el 31 d'octubre el Regne Unit abandonarà la UE amb o sense acord.