El missatge oficial d'Antonio Guterres per tancar la Cimera d'Acció Climàtica que va organitzar a l'ONU és que la resposta davant la crisi havia rebut durant la cita «una injecció d'impuls, cooperació i ambició», important però no suficient. «Queda molt camí per recórrer», va reconèixer. I aquesta valoració és fins i tot més optimista que la de nombrosos experts, que no titllen de fracàs la reunió però sí de clarament decebedora per als objectius que el secretari general s'havia marcat i que demanen la ciència i els activistes, incloent milions de joves com Greta Thunberg.

No és que no hi hagués bones notícies i compromisos concrets com els que havia demanat Guterres. Segons el resum oficial de l'ONU, 77 països van anunciar esforços per aconseguir la neutralitat del carboni per al 2050, objectiu imprescindible si es vol contenir l'escalfament global per a finals de segle a 1.5 graus, i 70 van assegurar que o intentaran millorar els seus plans d'acció per a l'any que ve o han començat a fer-ho. I 12 països, incloent Espanya, van anunciar aportacions al Fons Verd per ajudar els països en vies de desenvolupament.

L'ONU es va felicitar també pel «nivell sense precedents» d'acció del sector privat, destacant que 130 bancs (un terç del sector global) s'han compromès a alinear el seu negoci amb els objectius de l'Acord de París, o que gestors de fons que manegen més de 2 bilions de dòlars en inversions han promès tenir portafolis lliures d'emissions per al 2050. Així mateix, 87 grans empreses es van comprometre a reduir emissions i alinear els seus negocis amb l'acord aconseguit el 2015 a la capital francesa. Entre elles hi ha Iberdrola, el director general de la qual, Ignacio Sánchez Galán, va ser convidat per Guterres a intervenir a la cimera. També més de 100 ciutats van anunciar el que l'ONU qualifica de «nous passos

significatius i concrets».

Els EUA no prometen res

La lletra petita i fins i tot la gruixuda apunten a menys entusiasme. La Xina i l'Índia, països que ocupen el primer i tercer lloc a la llista dels més contaminants, van prometre poc. Els Estats Units, el segon, i dirigit ara per un Donald Trump que si és reelegit pretén culminar l'abandonament de l'Acord de París al novembre del 2020 i que va criticar Thunberg a Twitter, res. Una potència petroliera i gasística com Rússia, encara que va anunciar que ratificaran el pacte parisenc, va guardar silenci sobre com retallarà emissions.

Les desenes de nacions que van donar una alegria a Guterres són responsables de menys del 40% de les emissions, i això explica la sensació de decepció. «No hem vist el tipus de lideratge que necessitem de les principals economies», sentenciava Helen Mountford des del World Resources Institute.