La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat presó preventiva per a set membres dels CDR detinguts dilluns després de la seva compareixença avui davant del jutge, celebrada després que dos admetessin davant la Guàrdia Civil haver comprat i fet proves per a la fabricació d'artefactes per "ficar soroll" l'1-O.

Fonts jurídiques han informat a Efe que el tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ha demanat al jutge instructor que enviï a la presó els set detinguts en l'operació Judes per delictes de terrorisme, tinença d'explosius i estralls, segons han indicat fonts de la Defensa.

Després de conèixer la petició del fiscal, el jutge ha celebrat les respectives vistetes per a l'adopció de mesures cautelars, i després d'escoltar les parts -Fiscalia i defenses- les pròximes hores adoptarà una decisió.

Dos dels detinguts, que han comparegut amb advocats d'ofici, van admetre davant la Guàrdia Civil, abans de passar davant del jutge, la seva participació en l'adquisició de diverses substàncies per elaborar barreges amb les quals fabricar explosius casolans, després de ser-los mostrats vídeos i documents gràfics en els quals apareixen alguns dels arrestats.

Els altres cinc, representats per lletrats d'Alerta Solidària, s'han limitat a contestar a preguntes dels seus respectius advocats per negar haver participat en activitats terroristes com els acusa la Fiscalia.

L'advocada i portaveu d'aquests cinc detinguts, Eva Pous, ha lamentat en declaracions als periodistes, després de finalitzar les compareixences, que se'ls hagi "negat" veure l'expedient on figuren "els indicis bàsics" que hi ha contra ells i amb això "el dret bàsic de defensa".

Amb els seus interrogatoris, ha afegit, han intentat "acreditar" que els seus representats són "persones normals i corrents" i amb això desvincular-se dels delictes que el fiscal els atribueix.

Fonts d'Alerta Solidària han indicat a Efe que creuen sospitosa la manera com es va assignar advocat d'ofici als altres dos presumptes membres dels CDR que van confessar davant la Guàrdia Civil i apunten que podrien haver patit pressions.

Les declaracions s'han prolongat aproximadament de les 11.00 a les 14.30 hores després d'haver estat traslladats els set detinguts a primera hora del matí a l'Audiència Nacional des de les dependències de la Guàrdia Civil a Tres Cantos (Madrid) en les quals han estat arrestats des de dilluns passat.

Al costat d'aquests set van ser detinguts dos presumptes integrants més dels Comitès de Defensa de la República (CDR), si bé la Guàrdia Civil els va deixar en llibertat a última hora de dilluns amb l'obligació de comparèixer davant del jutge quan se'ls citi.

Dos dels detinguts van presentar un habeas corpus -figura que permet la posada a disposició immediata davant del jutge per fer al·legacions si es considera que l'arrest no s'ha ajustat a la llei-.

Després de comparèixer ahir a la nit davant el magistrat, van tornar després a dependències de la Guàrdia Civil i avui han tornat a ser conduïts a l'Audiència Nacional.

Arran de les detencions, la Fiscalia va explicar en un comunicat que se'ls imputaven delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius i que els acusa d'ultimar accions terroristes.

Si bé, finalment el delicte de rebel·lió ha decaigut en la petició del fiscal i ha mantingut el de terrorisme i tinença d'explosius, als quals s'ha unit el d'estralls.

En els deu escorcolls practicats en aquesta operació, la Guàrdia Civil va trobar que havien fet consultes a Google, i disposaven d'informació i plans sobre edificis públics, inclosa una casa quarter de la Guàrdia Civil.

L'operació, que es troba sota secret, és fruit d'una investigació de més d'un any durant el qual s'han practicat nombroses intervencions telefòniques.