26 de setembre de 2019
26.09.2019
Diari de Girona

El nivell del mar podria pujar més d'un metre d'aquí a l'any 2100 per l'escalfament

Un informe de l'ONU estableix que l'augment de les temperatures obligaria a desplaçar milions de persones L'anàlisi d'aquest grup de treball adverteix que encara que el mar obert o els pols semblin llunyans per a molta gent, la població en depèn en gran part de manera directa i indirecta

26.09.2019 | 00:24
Els experts alerten que l'escalfament global farà pujar el nivell del mar.

El nivell del mar podria pujar més d'un metre d'aquí a l'any 2100 si es manté l'actual augment de les temperatures, va avançar un informe de l'ONU, que adverteix que això podria obligar a desplaçar milions de persones. Les conclusions del Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC) no presenten cap dubte: la pujada podria situar-se en entre 30 i 60 centímetres si les emissions de gasos d'efecte hivernacle es redueixen fortament i l'escalfament climàtic es limita a 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Però en comparació amb la fi del segle XX, podria arribar fins als 110 centímetres si continua la tendència actual de l'augment de les temperatures.​

L'anàlisi d'aquest panell depenent de Nacions Unides, presentat a Mònaco, evidencia que l'escalfament climàtic també ha pujat la temperatura dels oceans, que són més calents, més àcids i menys productius, i que fenòmens extrems com el Niño seran cada vegada més freqüents i severs.

Aquest informe és el més extens fins ara sobre l'impacte de la crisi climàtica als oceans i la criosfera, i els seus autors avisen que encara que el mar obert o els pols puguin semblar llunyans per a molta gent, la població depèn en gran part d'ells de manera directa i indirecta.

Es calcula que petites glaceres a Europa, l'est d'Àfrica, els Andes Tropicals i Indonèsia perdran més del 80% de la seva massa de gel d'aquí al 2100 amb l'actual escenari d'altes emissions de gasos d'efecte hivernacle. Amb això, es veu afectada també la qualitat de l'aigua i la seva disponibilitat a regions més baixes, amb implicacions en sectors com l'agricultura, el turisme o la generació d'energia.

L'IPCC destaca la pressió a què l'activitat humana ha sotmès els oceans, que han absorbit prop d'un quart de les emissions de gasos des dels anys 80, la qual cosa ha provocat la seva acidificació. El grup d'experts afegeix que la capa del gel marí de l'Àrtic s'està reduint i tornant més fina.

Fins i tot si l'augment de la temperatura es quedés per sota d'aquests dos graus, el permafrost, la capa de sòl permanentment congelada a les regions polars, perdria el 25% de la seva superfície més externa. Però en un escenari menys favorable, aquest percentatge podria elevar-se al 70%.

L'IPCC recorda que 670 milions de persones viuen a regions d'alta muntanya, 680 milions a zones costaneres de baixa altitud, quatre milions de forma permanent a la regió àrtica i 65 milions a petites illes, a més de diferents espècies d'animals que es podrien veure abocades a l'extinció.

Desapareixen el 50% d'aiguamolls en 100 anys

Tot i que els ecosistemes costaners amb vegetació protegeixen la costa de l'erosió, prop del 50% d'aiguamolls han desaparegut en els últims 100 anys com a resultat de l'acció humana, fenòmens climàtics extrems o l'alça del nivell del mar.

«La paraula clau ara és adaptació. Això ens permet afrontar molts dels riscos que es puguin presentar i ens podria ajudar també a disminuir els efectes que es puguin experimentar a través d'aquests riscos. Per això és important prendre accions primerenques», explica la científica xilena Carolina Adler, una de les autores del text. Això vol dir, afegeix, respectar l'objectiu de l'Acord de París sobre el clima perquè l'augment de la temperatura no superi els 1,5 graus i establir una veritable coordinació entre governs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook