01 de octubre de 2019
01.10.2019
Diari de Girona

El Suprem avala l'exhumació immediata de Franco en no requerir cap llicència

L'alt tribunal considera que l'aixecament de la llosa no requereix un permís municipal i el Govern estudia ja la data en la qual portarà les restes al cementiri del Pardo La família del dictador qualifica la decisió d'«atropellament» i critica el «temor» i la «timidesa» mostrats per l'Episcopat

01.10.2019 | 00:43
Les restes de Franco sortiran properament del Valle de los Caídos.

El Tribunal Suprem va resoldre el principal obstacle per exhumar de forma immediata les restes de Francisco Franco perquè considera que l'obra per aixecar la llosa no necessita llicència municipal en haver estat acordada pel Govern, fet pel qual contrasta amb la tesi del jutge de Madrid que paralitza la llicència. L'alt tribunal va notificar la sentència una vegada que dimarts passat va avançar la decisió pel qual avala per unanimitat en plena precampanya per al 10-N el pla del Govern de Pedro Sánchez d'exhumar les restes de Franco per reinhumar-les al cementiri del Pardo-Mingorrubio, en contra del desig de la família de fer-ho a la cripta de la Catedral de l'Almudena.

Per als magistrats, «no s'infringeix la legalitat urbanística perquè no és una obra major» el que suposa l'exhumació segons el projecte de Patrimoni Nacional, «ni contradiu la normes subsidiàries de l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial», que va informar favorablement des del punt de vista urbanístic a dur a terme l'actuació tècnica de l'aixecament de la llosa.

Els jutges es posicionen així davant la figura del titular del Jutjat del Contenciós Administratiu número 3 de Madrid, José Yusty Basterreche, que va suspendre provisionalment la llicència d'obres de l'Ajuntament per aixecar la llosa de Cuelgamuros, que s'erigeix fins a la data en el principal obstacle per exhumar les restes del dictador.

Malgrat que el Suprem no pot ordenar al jutge com actuar en aquest procediment, sí que resol tècnicament aquesta qüestió quan assenyala que «l'obra no necessita llicència municipal en ser acordada pel Consell de Ministres», de manera que la causa que dirigeix Yusty sembla que es quedarà sense cap efecte en l'execució de l'exhumació.

Sobre aquesta darrera, els magistrats rebutgen tots els arguments dels familiars per impedir-la: la inconstitucionalitat de l'acord del Govern, la il·legalitat de l'exhumació i l'arbitrarietat per triar el Pardo i no l'Almudena.

El Suprem no dubta per tant de la constitucionalitat del decret llei de l'Executiu, tenint en compte que va ser avalat pel Congrés amb només dos vots en contra i sense que els parlamentaris presentessin cap recurs davant el tribunal de garanties sobre aquesta qüestió. Tampoc veu discriminatòria l'atenció destacada que el Govern dedica a les restes de Franco donada «la singularitat» de la seva figura per la seva posició en el règim sorgit de la Guerra Civil, perquè l'exhumació atén els fins de la Llei de Memòria Històrica. «La significació pública, essencialment política del mort i les característiques de la seva sepultura són determinants» per donar llum verd a l'exhumació, destaquen els magistrats.

Igualment, diuen que el Govern no vulnera l'acord amb la Santa Seu perquè es respecta la inviolabilitat de la basílica com a lloc de culte, ja que el Consell de Ministres reconeix que ha de comptar amb l'autorització eclesiàstica per accedir al recinte, tot i que deixa clar que la basílica i el conjunt del Valle de los Caídos són béns de titularitat pública estatal, encara que s'hagi confiat la seva administració a la Comunitat Benedictina.


Actuació imminent

El Govern estudia la sentència del Tribunal Suprem abans de decidir la data en què les restes del dictador seran traslladades del Valle de los Caídos al cementiri del Pardo-Mingorrubio.

Per part seva, la Fundació Nacional Francisco Franco va criticar l'«atropellament» que, segons el seu parer, suposa la decisió del Suprem. En un comunicat, la fundació va manifestar la seva «absoluta perplexitat, disgust i indignació» per la decisió de l'Alt Tribunal i va criticar el «temor» i la «timidesa» demostrada per la Conferència Episcopal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook