El primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, va llançar un desafiament a la Unió Europea (UE) en exigir que es substitueixi la clàusula dissenyada per evitar una frontera a Irlanda del Nord per solucions alternatives com a condició per arribar a un acord del Brexit. El líder conservador proposa que l'Ulster es mantingui alineat amb les regulacions del mercat únic després de la sortida del Regne Unit del bloc comunitari, però només en matèria de lliure circulació de mercaderies i de forma temporal.

El Parlament autònom d'Irlanda del Nord tindria dret a vetar aquestes solucions abans que entressin en vigor i hauria de renovar el seu suport cada quatre anys, segons els plans de l'Executiu britànic.

El president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, va advertir que la proposta té «punts problemàtics», tot i que no va tancar la porta a continuar dialogant en aquesta direcció, i va destacar que també hi ha «avenços positius» en les idees de Londres. «La Comissió avaluarà ara el text legal de forma objectiva, sota els nostres criteris ja coneguts», va afirmar Juncker.

La proposta xoca aparentment amb la postura que ha mantingut fins ara la UE, que vol que la clàusula de seguretat nord-irlandesa sigui indefinida fins que s'hagi pactat un nou acord comercial que asseguri que no hi haurà friccions a la frontera.

A la carta enviada a la Comissió, Johnson afirma que els seus plans són una «àmplia zona d'aterratge sobre la qual un acord pot començar a prendre forma». Un portaveu del Govern britànic va destacar, al mateix temps, que aquesta és l'última oferta detallada que pensen remetre Londres i que, si Brussel·les no accepta dialogar a partir d'aquestes bases, no tornaran a seure a la taula de negociacions fins que el divorci es consumi de manera no consensuada.

Johnson assegura que la nova «àrea regulatòria» que proposa evitaria controls duaners i preservaria els acords de pau signats el 1998, que exigeixen que no hi hagi infraestructures físiques entre la regió britànica i la República d'Irlanda. Segons el seu pla, Irlanda del Nord abandonaria la unió duanera comunitària al final del període de transició del Brexit, previsiblement a finals del 2020, el que permetria a Belfast participar en els acords comercials que el Regne Unit espera signar amb tercers països en els propers anys.

L'oferta va ser l'anunci estrella que es va reservar Johnson per a la clausura de la conferència del Partit Conservador que s'ha celebrat a Manchester davant centenars d'entusiastes afiliats de la formació. Poc després de pronunciar el seu discurs, el primer ministre va publicar la missiva a Juncker en què detalla els detalls del seu pla.

El líder conservador assenyala en aquesta carta que la salvaguarda que va acceptar la seva antecessora, Theresa May, era un «pont» cap a la futura relació que ella volia establir amb la Unió Europea. Johnson, però, no vol que el Regne Unit estigui integrat de manera tan íntima en les estructures comunitàries com ella pretenia, sinó que aspira a formalitzar un acord de lliure comerç entre els dos costats del canal de la Mànega que li permeti «reprendre el control» complet de la seva política amb tercers països.

El pla va ser acollit amb bons ulls pel Partit Democràtic Unionista (DUP), soci parlamentari dels conservadors, els vots del qual serien necessaris en el cas que se signés un nou tractat i es tornés a sotmetre a la consideració de la Cambra dels Comuns. L'oposició laborista, però, va carregar contra Johnson per presentar un projecte que segons la seva opinió no és «creïble ni viable».

En un altre ordre de coses, el primer ministre britànic suspendrà el Parlament dimarts que ve per reobrir-lo el 14 d'octubre, quan Isabel II pronunciarà l'anomenat Discurs de la Reina.