04 de octubre de 2019
04.10.2019
Diari de Girona

Pedro Sánchez: «La convivència s'ha trencat a Catalunya»

El cap de l'Executiu, amb el vestit de candidat posat, es declara en deute amb els seus votants per la repetició de les eleccions · Admet que ja podria ser president, però amb el risc d'un govern condicionat per les contradiccions per l'actitud de Podem · Amb el conflicte català de fons, atén Prensa Ibérica abans d'un míting a València

04.10.2019 | 00:51
Pedro Sánchez: «La convivència s'ha trencat a Catalunya»
Pedro Sánchez: «La convivència s'ha trencat a Catalunya»

Veu factible un govern a tres com el valencià, en aquest cas PSOE amb Podem i Errejón?
Espero i treballaré perquè el 10 de novembre hi hagi un resultat que permeti un govern a Espanya. Jo no tinc cap problema amb el multipartidisme. Benvinguts tots els que vulguin presentar-se. Estem en una democràcia i hi tenen tot el dret. Però ha de servir per donar estabilitat al país, per donar-li un govern i un horitzó de quatre anys, perquè si no, honestament, crec que tenim un bloqueig que no ens permetrà afrontar els desafiaments que tenim per davant. Em sento en deute amb els set milions i mig d'espanyols que van votar avançar el 28 d'abril i, per tant, van votar el PSOE. Em sento en deute perquè he intentat un govern progressista i no l'he aconseguit. Per això demano un últim esforç als espanyols perquè el 10 de novembre vagin a votar i donem una sortida a aquesta situació de bloqueig perquè, fixeu-vos, no hi ha cap alternativa a un govern del PSOE. Cap.

Què canviarà el 10-N?
Jo crec que els espanyols el proper 10 de novembre almenys van amb més informació. El 28 d'abril a qualsevol ciutadà que volgués votar Podem li pregunten: vostè creu que el partit del senyor Iglesias votarà quatre vegades en quatre anys en contra d'un govern del PSOE? I estic convençut que haguessin dit que no. O el senyor Rivera, amb un partit que va néixer o, almenys això diuen, per lluitar contra l'independentisme i ha expulsat Manuel Valls de l'Ajuntament de Barcelona per impedir que ERC es fes amb el consistori. Això ha passat. Per tant, els ciutadans van amb més informació a l'hora de saber quina ha estat la posició política del conjunt de forces.

Vostè parla de bloqueig, però podria passar que l'escenari després del 10-N fos similar. Què passarà, terceres eleccions?
Cal evitar que hi hagi aquest risc i per això és important que tots aquells que el 28 d'abril van votar que Espanya avancés ho fem amb més contundència perquè aquesta veu sigui escoltada al Congrés i no es pugui anar al bloqueig. Segon, és veritat que hi ha molts partits polítics, però insisteixo, qui vulgui Govern és evident que només pot apostar per l'única formació que el garanteix, que és el PSOE. La resta és més bloqueig. I en tercer lloc, crec que les estratègies dels partits hauran de variar després de les eleccions del 10 de novembre.

El PSOE ha format govern amb Podem a diverses autonomies, com la valenciana. En canvi, vostè va dir que amb Podem no dormiria. Expliqui's.
Un govern estable vol dir que la governabilitat del país no descansi en forces independentistes. I amb tot el que està passant a Catalunya pel calendari que ens ve, amb la sentència del Tribunal Suprem davant els líders del procés, hauria estat tenir dos governs en un: un govern defensant la Constitució i l'altre dient que hi ha presos polítics a Espanya. Hauria estat un govern paralitzat per les seves pròpies contradiccions. Jo vull un govern estable i coherent. Jo vull un govern per a una legislatura, no per a una investidura. Aquesta ha estat la gran dificultat que ens hem trobat, però tot i així nosaltres vam oferir un govern de coalició que li va semblar insuficient a Podem i aquí és on vaig dir aquesta expressió. Vaig dir que no semblava raonable que un partit que no tenia experiència en gestió pública i que fins i tot quan l'ha tinguda ha estat força deficitària se li lliurés, bé la política energètica, bé la Seguretat Social o la Hisenda Pública, com van exigir.

Si Podem no és un soci fiable, podria ser-ho Ciutadans?
Això és ciència-ficció. Un senyor que no se'm posa al telèfon, que m'ha vetat i s'ha llançat als braços de la ultradreta, que cada vegada que diu tres paraules, una és Sánchez i per insultar. No crec que tingui molta versemblança. Una altra qüestió és que Podem i el senyor Iglesias utilitzin aquesta, diguem-ne, estratègia dialèctica.

Levante-EMV

Quina línia vermella hauria de superar el Govern de Torra perquè el Govern d'Espanya posés en marxa l'article 155?
Hi ha precedents. Primer, hi ha doctrina del Tribunal Constitucional que tira per terra tots els arguments del PP i Cs d'aplicar sine die i de manera permanent l'article 155. La filosofia que nosaltres sempre hem dit és: primer, fermesa democràtica; segon, proporcionalitat, i tercer, unitat. Què significa la fermesa democràtica? Doncs vol dir que si en un moment donat la Generalitat torna a la via unilateral, aprova lleis de desconnexió o simplement no respecta les sentències dictades pel Tribunal Constitucional, doncs fermesa democràtica. Segon, proporcionalitat. Nosaltres no som un govern que vulgui utilitzar la crisi a Catalunya per a res. Jo discrepo molt de tots aquells analistes saberuts que diuen que l'article 155 dona o treu vots. No és cert. El que cal fer és tenir una resposta proporcional. És tan important la legitimitat parlamentària –tenim majoria absoluta al Senat– com la legitimitat social, és a dir, que la ciutadania entengui per què es prenen mesures extraordinàries davant de conductes irresponsables. I tercer, la unitat. Seria molt important que hi hagués consens, almenys entre les grans forces polítiques, per legitimar des del punt de vista també social una mesura d'aquestes característiques.

Si es mira cap enrere quines conclusions es poden treure?
Hi ha dues conclusions a treure. La primera és que el moviment independentista ha fracassat, ha naufragat. I porta deu anys cometent el mateix error, ensopegant amb la mateixa pedra, que és la fallida i la fractura de la convivència a Catalunya. I en segon lloc, també durant aquests últims anys el que és important destacar és que el Govern, l'Estat, compta amb eines constitucionals homologables al conjunt de països de la UE per respondre davant crisis d'aquestes característiques. Nosaltres respondrem amb serena fermesa. No contribuirem a crispar encara més, però sí que crec que la funció que té un govern és garantir la seguretat i la convivència. Aquesta crisi la superarem, com hem superat altres crisis també a Catalunya. Però em crida molt l'atenció que l'independentisme català doni lliçons de drets humans i també de democràcia i no condemni de manera radical i rotunda qualsevol indici de violència. Això crec que també és una cosa que ha de fer reflexionar la societat catalana.

Hi ha risc de fractura de la convivència a Catalunya?
Bé, és que fa uns dies a Catalunya una periodista ha estat increpada i ha rebut empentes. I no és la primera. Això també reflecteix alguna cosa. Que hi hagi empreses que han sortit de Catalunya com a conseqüència de la inestabilitat també reflecteix que hi ha una crisi de convivència i fins i tot en termes més col·loquials, quan un parla amb catalans hi ha molta gent que et diu que ja no pot parlar a la llar o a reunions familiars sobre política. Si això passa és perquè hi ha una crisi de convivència i és el que ha negat l'independentisme. El Govern d'Espanya vol parlar i dialogar amb la Generalitat sempre. Primer la llei i després, el diàleg. No hi pot haver diàleg sense llei o un diàleg que serveixi per retorçar la llei. Però l'independentisme no vol dialogar amb la part que no és independentista i no la reconeix. Fixeu-vos en l'1 d'octubre. Fem la vista enrere fa dos anys. Donem per bones les dades de participació de l'independentisme, l'1 d'octubre de fa dos anys. Ells van dir que havia participat el 43 per cent del total del cens a Catalunya. D'aquest 43%, el 38% va votar a favor de la independència, 43 és menys que 50 i 38 menys que 50. Per tant, no va participar ni la meitat de la població catalana. Però si anem a les eleccions autonòmiques: quin percentatge del cens va votar? Gairebé el 80%. I van votar a favor de la independència o a formacions polítiques independentistes un 47 per cent. És a dir, ells tenen una majoria parlamentària, però no tenen una majoria social que els avali aquest projecte d'independència.

El seu Govern va organitzar en els seus primers dies l'arribada de l' Aquarius. Però no concedeix asil als migrants. És hipocresia?
Quan van arribar els migrants de l' Aquarius se'ls va donar la capacitat de demanar asil o residència a Espanya. Hi ha una comissió a la qual pertanyen associacions com Acnur. I aquesta comissió denega les peticions d'asil, perquè no són refugiats, són migrants per un altre tipus de qüestions. Si nosaltres els donéssim asil hi hauria clara discriminació amb altres migrants que venen a Espanya. No hem perdut ni una mica de solidaritat ni empatia per la causa dels immigrants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook