La nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, va destacar la necessitat d'aconseguir la «pau comercial» a nivell global per evitar una desacceleració «més massiva» properament, durant el seu primer discurs al capdavant de l'organització multilateral. En aquest sentit, Georgieva va advertir d'una desacceleració econòmica aquest any «en el 90% de los països del món», explicant que la guerra comercial suposarà unes pèrdues de 600.000 milions d'euros a l'economia mundial el 2020, al voltant del 0,8 per cent del PIB mundial.

«Volem deixar el més clar possible que tothom perd en una guerra comercial, per tant, tothom guanyaria en una pau comercial», va assenyalar Georgieva després de ser preguntada sobre l'impacte de les tensions comercials a l'economia mundial. De fet, la nova titular del Fons va assegurar que les disputes comercials, com les que hi ha entre Washington i Pequín, «estan passant factura» a l'activitat econòmica mundial, en general, i al sector manufacturer, en particular. «Hem parlat en el passat sobre els perills de les disputes comercials. Ara veiem que en realitat estan passant factura», va destacar. En el seu discurs, Georgieva va afirmar que l'activitat manufacturera mundial i la inversió «s'han debilitat substancialment» en part a causa de les tensions comercials, i va considerar que els serveis i el consum «aviat es poden veure afectats».

Georgieva, que succeeix en el càrrec Christine Lagarde, que serà la presidenta del Banc Central Europeu, va fer aquesta valoració una setmana abans de l'inici de l'Assemblea Anual conjunta de l'FMI i el Banc Mundial (BM), en què les dues institucions presentaran les seves projeccions econòmiques i que reunirà els principals ministres d'economia i banquers centrals de tot el món.

«El nostre objectiu ha de ser solucionar aquestes fractures: el nostre món està entrellaçat, de manera que les nostres respostes han de ser coordinades», va defensar. Georgieva va advocar a més per un sistema comercial global «més modern» per desbloquejar el potencial «dels serveis i del comerç electrònic».

Paral·lelament, l'economista búlgara va assenyalar que existeixen també «un gran problema de confiança» i un risc de «complaença». «L'economia s'està desaccelerant, però no està aturada. No estem tan malament. No obstant això, llevat que actuem ara, hi ha el risc d'una possible desacceleració més massiva», va advertir. «Si esperem a la propera crisi, serà tard. Hem d'actuar ara. I hem d'actuar junts», va insistir.

En aquest sentit, va argumentar que si la desacceleració de l'economia mundial és més pronunciada del que es preveu, «pot ser necessària una resposta fiscal co ordinada». «El 2019 esperem un creixement més lent a gairebé el 90 per cent del món. L'economia global es troba ara en una desacceleració sincronitzada», va explicar Georgieva a la seu central de l'FMI, a Washington.

La directora gerent de l'FMI va avisar que les noves perspectives econòmiques seran «a la baixa» respecte les últimes presentades al juliol a Xile, en les quals l'organisme va reduir en una dècima les seves previsions de creixement global per 2019, fins al 3,2%, i el 2020, al 3,5%. Va argumentar que l'activitat econòmica «s'està estovant» a economies avançades, com els EUA, Japó i, especialment, la zona euro