El Govern britànic va admetre per primera vegada que els ciutadans comunitaris que no hagin gestionat a temps el permís de residència per continuar al Regne Unit després del Brexit seran deportats. Fins ara, el Ministeri d'Interior havia mantingut una línia conciliadora, fonamentada en la presumpció del dret a romandre, però en una entrevista al diari alemany Die Welt, el secretari d'Estat de Seguretat, Brandon Lewis, va advertir que «si no estan registrats per una justificació adequada, s'aplicaran les regles d'immigració».

Com a conseqüència, qualsevol europeu que no hagi sol·licitat l'anomenat «estatus d'afincat» més enllà de desembre de 2020 s'enfronta a l'expulsió del país. El límit està oficialment fixat en la Llei de Retirada de la Unió Europea, tot i que es tractaria del termini més urgent, és a dir, el que imperaria en cas de sortida no pactada. Si Londres i Brussel·les aconsegueixen finalment superar l'actual bloqueig i segellen una proposta de divorci, el màxim seria llavors el 30 de juny de 2021.

Per altra banda, el primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, i el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, es van mostrar convençuts que hi ha un «camí» cap a un «possible acord» sobre el Brexit. «Tots dos continuen creient que arribar a un pacte va en favor dels interessos de tots», va assenyalar un comunicat conjunt divulgat per Londres i Dublín després d'una trobada entre els dos mandataris al nord d'Anglaterra.

Tot i que la UE ha acollit amb fredor la proposta d'acord que va presentar el Regne Unit la setmana passada, els líders britànic i irlandès asseguren que les negociacions continuaran de manera «intensiva».