El president de Turquia, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, va amenaçar d'«obrir les portes» i enviar milions de refugiats cap a Europa si la UE critica l'ofensiva d'Ankara contra les milícies kurdo-sirianes i qualifica l'atac d'«invasió». «Unió Europea, recupera el seny. Si defineixes la nostra operació com una invasió, la nostre feina és fàcil. Obrirem les portes i t'enviarem 3,6 milions de refugiats», va assegurar el polític islamista en un discurs a Ankara davant membres del seu partit, l'AKP.
Erdogan va acusar Brussel·les de mentir i de no haver mantingut la seva promesa de facilitar ajuda econòmica a Turquia, en relació a l'acord tancat el 2016 pel qual Ankara acceptava controlar el flux de refugiats cap a Europa a canvi de suport financer per atendre els immigrants al seu territori. A més, va denunciar que la UE porta 40 anys dient-li a Turquia que podrà entrar al club comunitari.
El president va demanar als països de l'OTAN, de la qual Turquia és membre, i especialment als Estats Units, que li donin suport en l'operació militar al nord de Síria contra les YPG, la milícia kurda fins ara aliada dels EUA en la lluita contra el gihadista Estat Islàmic, però que Ankara considera terrorista.
L'operació Font de Pau llançada dimecres per Turquia a territori sirià contra les milícies kurdes va deixar els primers morts a banda i banda de la frontera. Erdogan va assegurar que almenys 109 guerrillers de les milícies kurdo-sirianes han estat abatuts per les forces turques des que va començar l'operació, primer amb un dur bombardeig, i després amb la incursió terrestre.
La invasió turca ha estat resposta des de territori sirià amb el llançament d'obusos i coets que els mitjans turcs atribueixen a les YPG. Aquests bombardejos haurien causat la mort de sis civils i ferides a altres 70 a diverses ciutats frontereres a les províncies turques de Sanliurfa i Mardin.
Per part seva, l'ambaixadora dels EUA davant l'ONU, Kelly Craft, va advertir Turquia que s'enfrontarà a «conseqüències» si en la seva ofensiva al nord-est de Síria no protegeix «poblacions vulnerables» o si permet un ressorgiment de l'Estat Islàmic (EI). «Un fracàs a l'hora de complir amb les regles, de protegir poblacions vulnerables o de garantir que l'EI no pugui explotar aquestes accions per reorganitzar-se tindrà conseqüències», va assenyalar Craft.
