El Nobel de la Pau va premiar els esforços del primer ministre etíop, Abiy Ahmed, per la pau i la cooperació internacional i per la seva iniciativa «decisiva» per resoldre el conflicte fronterer entre el seu país i Eritrea. El Comitè Nobel noruec va destacar en la seva motivació del premi que, des que va assumir el càrrec a l'abril de 2018, Ahmed va reprendre les converses amb Eritrea, va negociar un acord de pau i va acceptar les fronteres fixades per una comissió internacional el 2002.

El guardó reconeix a més el paper del president eritreu, Isaias Afwerki, que «va agafar» la mà estesa per Ahmed, i de tots els actors que treballen «per la pau i la reconciliació» a Etiòpia i a les regions de l'est i nord-est d'Àfrica. El jurat va destacar el paper «clau» jugat per Ahmed en altres processos a la regió, com la normalització de les relacions diplomàtiques entre Eritrea i Djibouti, la disputa entre Kenya i Somàlia pels drets sobre una àrea marítima i les negociacions entre govern i oposició al Sudan.

Ahmed ha impulsat reformes «importants» a Etiòpia, el segon país més poblat del continent i l'economia més important de l'est d'Àfrica, entre les quals el comitè va fer referència a la fi de l'estat d'emergència, l'amnistia a milers de presos polítics, la legalització de partits opositors i el compromís de celebrar eleccions.

El popular líder etíop, de 43 anys, ha rebut crítiques no obstant això per no solucionar alguns problemes d'arrel, com la falta de federalisme i les tensions ètniques, que han fet d'Etiòpia el país amb més nous desplaçats del món.

El Comitè Nobel noruec admet en la decisió que queden «molts reptes» per resoldre i «molta feina a fer», al·ludint directament al conflicte ètnic i als exemples «preocupants» apareguts en els últims mesos. «No hi ha dubte que alguna gent pensarà que el premi d'enguany ha estat concedit massa aviat. Però el Comitè Nobel noruec creu que és ara quan els esforços de Abiy Ahmed mereixen reconeixement i necessiten un impuls», destacava la motivació.

La presidenta del Comitè Nobel Noruec, Berit Reiss-Andersen, encarregada d'anunciar el guanyador, va reiterar aquesta idea en una roda de premsa posterior i va reconèixer que, tot i que és «debatible» si el premi arriba molt aviat, Ahmed ha fet ja «moltes coses» per convertir el seu país en una democràcia. «Roma no es va fer en un dia i ni la pau ni el desenvolupament democràtic es podran assolir en un curt període de temps», va afirmar Reiss-Andersen.

L'elecció d'Ahmed no va despertar controvèrsia a Noruega i la majoria de partits i organitzacions no governamentals van considerar merescut el premi, per al qual apareixia en els darrer dies com un dels grans favorits, al costat de l'activista mediambiental sueca Greta Thunberg i el líder indígena brasiler Raoni Metuktire. La inspiradora del moviment global Divendres pel Futur s'hauria convertit als seus 16 anys en la guanyadora més jove del Nobel, superant l'adolescent pakistanesa Malala Yousafzai, que el va aconseguir el 2014 als 17 anys.

«Estic aclaparat i m'he emocionat molt quan m'he assabentat de la notícia. Moltes gràcies. Aquest és un premi per a tota Àfrica, per a Etiòpia», va dir Ahmed al secretari del Comitè Nobel noruec, Olav Njølstad.