El Tribunal Suprem ha establert que les persones que hagin estat en presó preventiva i després hagin estat absoltes o la seva causa arxivada tenen dret a una indemnització, un cas que pot aplicar-se a l'expresident del Barcelona Sandro Rosell, que va passar 22 mesos en preventiva per a després ser absolt. La sala Contenciosa Administrativa aplica per primera vegada la doctrina del Tribunal Constitucional (TC), que el juny passat va obrir la porta a que tots ells puguin ser compensats pel temps transcorregut en presó preventiva.

Abans s'exigia que es demostrés que no s'havia produït un delicte, amb la qual cosa quedaven exclosos els afectats en casos en els quals es donava per provada l'existència d'un delicte, però no la seva participació, com recentment va succeir amb Rosell. Però amb la decisió del Tribunal Constitucional s'obre el ventall de casos d'indemnització a aquells que hagin estat absolts en tots els casos, sempre que se'ls hagin causat perjudicis.

En el cas examinat pel Suprem, es condemna l'Administració de Justícia a abonar una indemnització de 3.000 euros a un home que va estar 351 dies en presó preventiva per decisió d'un jutjat d'Hospitalet de Llobregat després de ser denunciat per un delicte de violació i un de lesions, en ser finalment absolt per l'Audiència de Barcelona.

Prenent aquest exemple, el Tribunal Suprem estableix a partir de la decisió del Constitucional que la presó preventiva indeguda dona dret a indemnització al perjudicat «en tots els supòsits d'absolució per qualsevol causa o de sobreseïment lliure»

En aquest sentit, estableix que «llevat dels supòsits en què no s'hagin irrogat perjudicis, quelcom que és pràcticament impossible de sostenir en el cas d'haver patit presó injusta, en tots els altres supòsits el temps de privació de llibertat ha de suposar una indemnització».

Sobre la quantia de la indemnització per presó indeguda, el Suprem recorda que la llei assenyala que s'establirà en tot cas «en funció del temps de privació de llibertat i de les conseqüències personals i familiars que s'hagin produït».

Encara que assenyala que correspon a la persona que hagi estat en presó preventiva acreditar els perjudicis que s'al·leguen en cada cas que hagin estat causats per la presó, que han de servir per determinar els danys efectivament provocats.